Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Al malmès i emblemàtic Teatre Principal de la Rambla de Barcelona es conserven encara quatre medallons de pedra amb bustos de personatges relacionats amb el món de la música, tres homes i una dona. La dona és, avui, la més coneguda. Es tracta de Maria Malibrán (1808-1836), diva i compositora, que va morir molt jove i de la qual, quan jo era petita, en els anys cinquanta del segle XX, encara en surava un record mític. La seva germana Pauline, tretze anys més jove, és un dels tres protagonistes que serveixen de referència i pal de paller a Los europeos (Taurus), el celebrat llibre de l’historiador Orlando Figes a l’entorn del desenvolupament i consolidació de la cultura europea de gruix.
El llibre s’inicia amb una referència al ferrocarril. El tren va canviar la visió del món desenvolupat, el ritme de vida i les possibilitats de difusió de la cultura. Simbolitzava l’arribada d’una modernitat que semblava omplir d’esperances l’Europa del moment. Les esperances sobre un futur feliç, creatiu i fraternal sempre topen amb realitats complexes i tot això ho podem contemplar, avui, en perspectiva, una perspectiva que també ens pot portar a una mena de mitificació. Els tres personatges al volt dels quals s’estructura el llibre són Pauline Viardot (1821-1910), cantant, compositora i pedagoga, el seu marit, Louis Viardot (1800-1883), escriptor i hispanista reconegut, i l’escriptor rus Ivan Turguénev (1818-1883).
Pel llibre desfila un nombre impressionant de personatges, més o menys coneguts, un molt bon índex final del ajuda a l’hora de cercar i recuperar. Escriure sobre aquest llibre no és gens senzill, hi convergeixen un munt de temes que fan referència a música, art, literatura, però també a aspectes menys coneguts o estudiats, com ara la qüestió dels drets d’autor, els diners que generava la cultura, les traduccions, o la vida quotidiana de les classes benestants. Els diners incideixen en el gran desenvolupament del món operístic durant la meitat del segle XIX i contribueixen a l’afició al luxe que assumeix una part de la societat.
Malgrat l’entusiasme cultural podem percebre símptomes inquietants, la força dels nacionalismes, que es blinden sovint davant de les influències d’altres països i cultures, l’antisemitisme desfermat, o el militarisme creixent, amb el seu preocupant desenvolupament armamentista. Aquella cultura cosmopolita comença a trontollar amb la guerra franco-prussiana, que desplaçarà a Gran Bretanya molta d’aquella elit. I, com Figes ha manifestat, acabaria de desaparèixer amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial.
La relació oberta però sense escàndols visibles, entre els tres personatges, una dona i dos homes, respon així mateix a una visió moderna de la intimitat. Pauline Viardot, de nom de soltera García i pares sevillans, però que viurà i morirà a París, és un personatge immens, amb un evident atractiu que no respon al cànon de bellesa convencional. El seu marit, potser el més distant i desconegut dels tres personatges, es mostra com un home benestant que li dona suport, un intel·lectual d’idees obertes, socialitzants, traductor rellevant del Quixot, hispanista de gruix i solvència. Turguénev, el més europeu dels escriptors russos, prové d’un món brutal en molts aspectes, exemplificat en la seva abusiva i cruel mare, atractiu i contradictori en algun moment, plenament humà i adscrit com un estrany familiar més als Viardot. Turguénev va tenir una llarga enemistat amb Tolstoi i podem recordar com aquest, renya, a Anna Karènina, un dels seus personatges que parla en francès als fills, cosa que devia ser habitual entre les classes russes il·lustrades. Figes té un excel·lent llibre sobre l’alta cultura russa i les seves relacions amb França, El baile de Natacha.
En un llibre d’aquestes característiques no cal estar d’acord del tot amb determinats plantejaments de l’autor, fins i tot determinats fragments ens poden semblar massa llargs o reiteratius, com ara les detallades dades sobre preus i sous. El resultat lector tindrà a veure amb els nostres coneixements previs sobre l’època i els personatges, no tan sols els protagonistes. Tindrà relació amb les nostres lectures o manca de lectures i amb els nostres interessos i coneixements musicals. Potser hi manca una mica més de rerefons polític i social, una visió una mica més aprofundida de la vida més enllà d’aquelles elits burgeses i cultes, admirables però centrades en un context molt determinat. Però ens trobem davant d’un assaig impressionant, admirable, que ens implica i motiva a ampliar els nostres horitzons i la nostra pròpia cultura, més enllà de les consultes a la xarxa, una eina, però, avui imprescindible i amb moltes més virtuts que mancances. És aquest un llibre per tenir, llegir sense presses, rellegir i consultar, ple de saviesa i valent, ja que és capaç de conformar una tesi personal de l’autor davant d’aquell món, encara poc conegut a fons, de mitjans i finals del segle XIX.
