Ànimes lliures de ‘Nomadland’

La pel·lícula dirigida per Chloé Zhao està protagonitzada per una dona que decideix viure en la seva furgoneta
nomadland

Manel Haro. Barcelona / @manelhc


Hi ha ferides que no acaben de tancar-se mai, fins i tot sense que en siguem conscients. La protagonista de Nomadland és una dona que ho ha perdut tot després de quedar-se sense feina a causa de la crisi del 2008 i sense marit, donat que aquest ha mort. Més encara, la crisi ha fet que el lloc on viu hagi quedat abandonat, així que no té cap més alternativa que marxar i començar una nova vida lluny del poble on havia estat feliç. Decideix esdevenir nòmada, la qual cosa vol dir que viurà en una furgoneta amb la qual s’anirà movent per diversos estats a la recerca de petites feines -sempre temporals- que li permetin sobreviure. En el seu camí es va creuant constantment diversos personatges -amb alguns es retrobarà sovint- que han pres la mateixa decisió: viure a la carretera. Aquesta pel·lícula no és un retrat de la misèria, perquè en tots els casos els nòmades ho són perquè han escollit ser-ho. Alguns tenen cases, familiars, una vida que podrien recuperar, però prefereixen la llibertat, la improvisació, saber que avui són en un lloc determinat, però no tenen ni idea d’on seran dues setmanes després.

El que sí que veiem són els molts moments de solitud dels personatges, especialment de la protagonista, interpretada per la gran actriu Frances McDormand. Nadals amb una llauna de sopa a la furgoneta, llargues estones esperant en una bugaderia o consumicions preses a soles en un bar. Sobretot colpeix el moment quan després d’uns dies de compartir temps i espai en un aparcament per a caravanes amb altres nòmades, cadascú agafa el seu rumb i es tornen a quedar sols, sense saber quan es tornaran a veure: potser unes setmanes, potser uns mesos, potser uns anys… A mesura que avança la pel·lícula, dirigida per Chloé Zhao, veiem que molts d’aquests nòmades viuen d’aquesta manera perquè tenen un record o una realitat dolorosa que els fa viatjar constantment com si, en el fons, no fossin capaços de trobar un lloc fix en el món on enfrontar-se al que viuen o recorden. En el cas de la protagonista es tracta de la mort del seu marit, amb qui semblava tenir una compenetració molt forta.

 

nomadland 2

 

Dit això, també és cert que Nomadland és una oportunitat perquè ens mirem a nosaltres mateixos, fins i tot si ens sentim molt allunyat de les vides que tenen els seus personatges. Dit d’una altra manera: ¿no som tots nosaltres una mica nòmades o -més aviat- no sentim massa sovint que no acabem de tenir la vida que voldríem i de tant en tant somiem en agafar la carretera per viure amb el mínim material però amb la màxima llibertat? ¿Què ens diferencia, doncs, d’aquests personatges? Que ells han estat més valents? Que han sentit que tenien menys a perdre? ¿Ells es mouen des de la derrota vital o des de la perseverança a no caure derrotats? És pitjor sentir-se sol enmig del no-res o enmig d’una ciutat plena de gent i estímuls? Jo veig a la protagonista asseguda en un bar, tota sola, bevent un refresc sense res a esperar i podria ser jo mateix un diumenge a la tarda.

Basada en el llibre de Jessica Bruder, Nomadland és una road movie plena d’una enorme bellesa, d’una dolorosa bellesa, i no perquè ens mostri grans paisatges exteriors, sinó perquè els paisatges interiors d’aquests personatges són irresistiblement càlids i humans. Chloé Zhao ha dirigit una pel·lícula plena de senzillesa però amb molta sensibilitat i intel·ligència, allunyant-se d’artificis tècnics i dramàtics. A estones una bona fotografia i la sempre efectiva música de Ludovico Einaudi en són suficients. Curiós com a vegades històries que aparentment ens queden tan llunyanes ens poden resultar tan properes. Aquesta és una història plena de capes, val la pena anar aprofundint-hi. En acabar-la segur que tots ens sentim una mica més nòmada o -almenys- sentim que el nostre lloc en el món no es pot limitar exclusivament a l’espai que habitem. Extraordinària.

Categories
CINEDrama
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES