M’acabo d’empassar l’ interessant llibre La història de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX (Patronat Pro Batea), una d’aquestes publicacions d’àmbit relativament local que mereixen una difusió molt més gran i que sovint ens expliquen més a fons els fets d’història que no pas els manuals convencionals. Els molts fets violents que van sacsejar pobles i ciutats i sobretot les zones rurals, aïllades, mal comunicades i sovint amb problemes de defensa i enfrontaments interns, lligats a problemes socials i polítics, van quedar abaltits en el record de la gent perquè el segle XX va tenir les seves pròpies violències, sobretot la Guerra Civil. Precisament una zona molt afectada va ser, aleshores, la de Gandesa i la Terra Alta. Molts fets de la Guerra Civil no s’entenen del tot si no es parteix d’un passat que encara surava en el record i en els odis personals.
Gandesa, avui una tranquil·la i bonica capital comarcal, centre important del turisme cultural a l’entorn de la Batalla de l’Ebre, va patir de forma constant durant els combats de la guerra dels Set Anys. Va haver de suportar uns quants setges per part de les forces carlines, entre 1836 i 1838. Cent anys després les coses no anirien gaire millor. I no tan sols Gandesa, és clar, també d’altres poblacions properes, catalanes i aragoneses, avui separades en dues comunitats autònomes, a causa de les divisions, no sempre lògiques, entre territoris propers.
Trobem en aquest llibre morts, misèria, caciquisme, interessos diversos, bandolers semblants als de La Punyalada, gent desvagada, sense possibilitats ni escrúpols a l’hora de robar, matar, extorsionar o violar. Una història mítica, que avui, gràcies a aquest estudi podem interpretar d’una altra manera, i que dona títol al llibre, és la de la venjança i afusellament de Felip Bes Saun, «en Cassola», qui va assassinar un propietari ric de Batea, Pablo Figueras, un defensor liberal durant els setges de Gandesa, veí dels Bes a qui sembla que va estafar en el cas d’uns avituallaments que es van portar des de l’Aragó, per millorar la fam de Gandesa.
Felip Bes no era un bandoler típic, malgrat que la premsa i els romanços populars, publicats en plecs de cordill, en van fer una mena de dimoni i el seu malnom va passar a moltes expressions del llenguatge popular, en sentit negatiu però, en ocasions, no tan negatiu, sinó que planyen la seva mala sort amb una evident compassió. Felip Bes, un home intel·ligent però de vida complexa, va ser afusellat amb vint-i-vuit anys a la plaça de Batea i va ser enterrat davant d’una de les portes laterals de l’església, amb la cruel intenció de què la gent trepitgés la seva tomba en anar a missa, cosa que molts vilatans evitaven com podien.
Al llibre també es fa referència a un altre fet violent que va tenir molta difusió en aquells anys, l’assassinat de Rosa Serres, a Gandesa, encarregat pel seu marit a uns sicaris, un d’aquests va ser condemnat a garrot vil però el marit, cacic i benestant, va poder fugir sense massa problemes. Es autors del llibre són Josep Sánchez Cervelló (Flix, 1958), catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, membre de la Reial Acadèmia de la Història, i Pere Rams Folch (Batea, 1974), llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili, que combina la feina de pagès amb la d’arqueòleg i que ha treballat en diferents excavacions arqueològiques i en molts estudis relacionat amb la Terra Alta.
La història local, avui, és obra de persones amb molta preparació i estudis, i, com en aquest cas, podem trobar volums amb elements de microhistòria d’un alt nivell i que ens ajuden a entendre i interpretar un passat molt més proper del que ens pot semblar d’entrada i, encara, poc o mal conegut. El llibre menciona les fonts hemerogràfiques utilitzades, ha comptat amb elements de memòria oral, reprodueix fragments periodístics de l’època, la lletra dels romanços més populars sobre Bes, amb reproduccions facsímils, i inclou una imprescindible i completa bibliografia.
