Nova llum per al ‘jove cavaller’ de Carpaccio

El Museu Thyssen presenta el quadre del pintor venecià després de ser restaurat, acompanyat d'un vídeo explicatiu
Jove cavaller en un paisatge del venecià Vittore Carpaccio
Detall del 'Jove cavaller en un paisatge' de Carpaccio. © Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, Madrid.

Manel Haro / @manelhc


Ara que viatjar entre Barcelona i Madrid ja no té un preu desorbitat gràcies a l’arribada del baix cost a l’alta velocitat, fer una escapada per visitar museus -d’allà cap aquí o d’aquí cap allà- és molt més fàcil (almenys, molt més econòmic). Visitar el Museu Thyssen sempre és una experiència enriquidora, i ara tenim l’excusa -si és que ens cal alguna per apropar-nos-hi- de la restauració del quadre Jove cavaller en un paisatge, del venecià Vittore Carpaccio, pintat al voltant del 1505, una obra que fins al 1919 havia estat atribuïda erròniament a Alberto Durero i que va ser adquirida el 1935 pel baró Heinrich Thyssen-Bornemisza per a la seva col·lecció.

Explica el director artístic del Museu Thyssen, Guillermo Solana, que de cara al cinquè centenari de la mort de Carpaccio, hi havia previstes dues exposicions, una al Palau Ducal de Venècia i una altra a la National Gallery de Washington, motiu pel qual el museu havia decidit prestar el quadre a la mostra de Washington, sent aquesta la primera vegada que el Jove cavaller en un paisatge era prestat fora d’Espanya: «parlant amb el departament de restauració, vam veure que era una bona ocasió per fer una neteja de l’oli i un estudi tècnic perquè lluís d’una altra manera i perquè els estudiosos que s’hi apropessin poguessin comptar amb les noves dades; és a dir, volíem vestir el quadre de diumenge per a aquesta gran celebració», diu Solana.

 

Detall del rostre del cavaller abans i després de la restauració. Foto d'Hélène Desplechin.

Detall del rostre del cavaller abans i després de la restauració. Foto d’Hélène Desplechin.

 

La restauració es va dur a terme, durant un any, en la mateixa sala d’exposició del museu, la qual cosa permetia als visitants seguir tot el procés. Ara es pot veure juntament amb un vídeo explicatiu en el qual podem comparar l’abans i el després de la restauració així com descobrir alguns detalls del quadre. «El Jove cavaller en un paisatge és una antologia d’enigmes i bona part del seu encant no rau només en l’esplendor de la seva superfície, sinó en els misteris que amaga en el seu interior», apunta Solana, que afegeix que «molts estudiosos han intentat esbrinar la identitat del cavaller retratat, sempre s’ha sospitat que era un home d’armes al servei de Venècia, però qui més sembla apropar-se a la realitat va ser l’especialista Augusto Gentili, qui va proposar que el jove cavaller havia estat un militar venecià anomenat Marco Gabriel mort a Istanbul a mans dels turcs després del setge sobre la ciutat que defensava.»

Precisament sobre aquests misteris en parla també el cap de restauració del Thyssen, Ubaldo Sedano, qui anima al visitant a fixar-nos en cada element del quadre, ja que estan carregats de simbolisme, un dels quals és l’altre home que apareix muntat a cavall: «si aquest era un quadre pintat després de la mort del protagonista i volia ser model de l’autèntic cavaller cristià, el personatge que apareix a cavall podria ser l’ànima del cavaller mort.» L’estudi tècnic ha permès, entre altres coses, confirmar que alguns detalls de la composició van ser modificats o afegits pel mateix Carpaccio, enriquint així la seva càrrega simbòlica. Per exemple, la figura del cavall: «hem trobat que en una primera composició, Carpaccio va pintar un cavall més petit, sense genet i que mirava cap a l’altre costat, no sabem per què va decidir donar després més importància a aquest element i fer que mirés al cavaller retratat», explica la restauradora Susana Pérez.

 

Imatge general amb el marc. Foto d'Hélène Desplechin.

Imatge general amb el marc. Foto d’Hélène Desplechin.

 

Gràcies a la radiografia també s’ha constatat que l’artista, abans d’aplicar la pintura, dibuixava alguns traços suaus amb un pinzell. El procés de restauració també ha inclòs el marc i part de la tela, que estava deteriorada en algunes zones. El visitant trobarà exposada, a més del quadre i del vídeo explicatiu, una espasa igual a la que porta el cavaller, pertanyent a l’armeria de Carles V i prestada per Patrimoni Nacional. Tot plegat és una magnífica oportunitat per apropar-se, amb una nova mirada, a una de les peces més insignes de la col·lecció Thyssen i endinsar-se en el procés creatiu i en els misteris de Carpaccio. La peça serà finalment prestada -després que la pandèmia hagi afectat els plans previstos- el novembre de 2022 a la National Gallery de Washington per a la seva exposició del cinquè centenari de la mort del pintor.

Categories
ARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES