La història de Mary John (L’Altra Tribu en català amb traducció de Mercè Ubach i Elastic Books en castellà amb traducció de Nia González), d’Ana Pessoa, ens presenta l’evolució de la João, una adolescent d’aire trist com de dama antiga a qui veurem créixer a mesura que les pàgines avancen i passen els anys. Una maduresa que es reflectirà, sobretot, en com acabarà entenent el sentiment amorós i buscarà el benestar propi.
La carta que escriu està adreçada al Júlio, un amor de juventut, que esdevindrà un fantasma en la distància. Es tracta, de fet, d’un enamorament sense enamorament, perquè van ser més que amics però sense ser res més. Una mena de primer amor idealitzat que no la deixa mirar endavant i que enganxa més del compte perquè és la primera vegada que algú la fa sentir així. Amb el Júlio va descobrir la cara i la creu. Se’n va enamorar fins al moll de l’os mentre ell li donava falses esperances. Fins i tot, el noi li va canviar el nom. Mary John, li deia. Ningú més li dirà així. Només ell.
Quan la João emprèn un nou camí i es muda a una altra casa, s’acomiada de les seves amistats de l’institut. A partir d’aquell moment, el Júlio serà part del passat i ella del futur. Així i tot, no serà fàcil per a la João, perquè coneixerà noves amistats, però perdurarà l’ombra del fantasma que la persegueix. Un fantasma persistent que no la deixarà avançar perquè el passat li pesa massa. Llavors rep un missatge al mòbil del Júlio i sap que no l’ha de respondre però, al capdavall, acaba responent-lo perquè, si no ho fa, pot dir que aquella història ben bé s’ha acabat.
Costa massa posar-hi el punt i final. I se sentirà malament quan algú que li ho pot fer trontollar tot entra de sobte a la seva vida. Ocuparà l’espai de l’altre? ¿Què haurà de fer aleshores amb el Júlio, aquell primer amor que com més se’l mira de lluny més s’adona que estava carregat d’imperfeccions? Mantenir-ne el contacte o explicar-li com de bé li va la nova vida o deixar-lo estar?
Ana Pessoa.
Assistim, doncs, a un espectacle pacient i delicat sobre la maduresa d’una noia melancòlica però alegre que dirà que ja n’hi ha prou de viure darrere l’ombra d’un home i de deixar que li canviïn el nom. Es diu João; no Mary John. Un empoderament que donarà força a una història sobre fer-se gran en tots els sentits, sobre els canvis en el cos durant la pubertat, sobre el desig sexual i sobre la necessitat de comunicació per parlar les coses i no amagar-les.
L’estil d’Ana Pessoa destaca pel lirisme estètic, pels diàlegs i pels matisos que aconsegueix amagar entre bambolines. Amb una edició molt cuidada, la novel·la dialoga entre la narració i la novel·la gràfica amb les il·lustracions de Bernardo P. Carvalho. Unes vinyetes, per cert, de color blau, que és «el color del cel» i «en anglès és un color trist», tal com li diu la veïna. No sembla casualitat, doncs, que una novel·la amb una protagonista melancòlica però alegre estigui recollida en una edició que és purament blava. El llibre compta també amb una guia didàctica per reflexionar sobre la història, i també per treballar-la a l’aula en clau creativa.
«L’amor és bonic i alhora aterridor», li diu el pare. «Imagina un congost. Un precipici. Un penya-segat. Pots caure. Pots morir. Però en realitat és bonic.» Una novel·la, en definitiva, que agradarà als adolescents de tretze anys o més, però també als adults que vulguin retrobar-se amb l’adolescència i, fins i tot, reconciliar-s’hi. Tant de bo haver-la pogut llegir amb aquella edat.
