«Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.» Així comença Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor), el periple d’una adolescent i tres esclaus que fugen de l’imperi romà. Joan-Lluís Lluís ha preparat per als seus personatges una autèntica odissea homèrica la finalitat de la qual no és tornar a casa sinó fugir-ne ben lluny, cap a un país, el dels alans, on no existeix l’esclavitud.
Junil, que comparteix aquesta recerca de la llibertat que mou els seus companys, té a més un objectiu suplementari: trobar el poeta Ovidi, que ha hagut d’exiliar-se «tan lluny que sembla que sigui al final de tot el que existeix» per lliurar-li un rotlle d’una obra seva (les Metamorfosis) salvada de la crema ordenada per l’emperador. Junil, Tresdits (un esclau escriba), Lafàs (un esclau bibliotecari) i Dirmini (un antic gladiador) són nàufrags que busquen la seva Ítaca.
Junil és una persona tan poc valuosa per al seu pare, que després de perdre la resta de la família en un incendi, sospesa si es millor abandonar-la o esperar que es faci gran per prostituir-la. Finalment, es fa llibreter i la fa treballar encolant els papirs amb què es fan els rotlles. Junil comença a construir la seva identitat quan l’esclau copista principal de la llibreria, Tresdits, li ensenya a llegir amb textos d’Homer, Virgili, Lucreci, Horaci, Xenofont, les tragèdies d’Eurípides, Èsquil, els epigrames de Catul i les comèdies de Prosepó i Aristòfanes. Així, Junil descobreix Ovidi i la seva vida adquireix ple sentit.
Mescla de novel·la d’aventures i bildungsroman, els viatgers emprenen un viatge a peu en què només dependran d’ells mateixos. Aniran superant reptes i coneixent altres personatges, alguns dels quals s’afegiran a la colla. El lector descobreix amb ells unes terres bàrbares amb pobles i persones que es comporten de manera força més civilitzada que els habitants de l’imperi romà. Els beneficis morals de la travessia compensen àmpliament els perills i les pors que tenallen els personatges durant la seva fugida.
La presència de la literatura és constant al llarg de la novel·la, des de la llibreria on ha viscut i treballat Junil pràcticament en règim d’esclavitud fins a la seva admiració per Ovidi, la biblioteca on treballa Lafàs, el poema satíric que desencadena la fugida de Junil i els seus companys o les diferents manifestacions literàries (orals o escrites) que van apareixent al llarg del trajecte. «Haver sortit vius de l’imperi és una proesa que algun cronista hauria de narrar», proclama Tresdits.
Són molts els personatges que han llegit o que tenen la tendència a viure la vida de manera semblant a les ficcions que coneixen, o que estan disposats a escoltar narracions i a debatre sobre elles, suscitant en el lector diverses reflexions sobre el fet literari. Saber explicar històries és un do diví? «Cada dues llunes parla, un conte diferent cada vegada.. I va a trobar-lo a dintre seu… allà on els déus l’han posat. Ell escolta… i quan el sent, el parla…», explica el narrador sobre un ancià contacontes.
Junil i els seus es creuen amb pobles que encara no coneixen l’escriptura i el lector viu, a través dels seus ulls, la meravella que suposa poder fixar les paraules mitjançant uns signes que perduren i les històries que es propaguen gràcies a l’escriptura.
A través del pare de Junil, que és llibreter, l’autor ens explica com funcionava el negoci a l’imperi romà: «El pare, com tots els llibreters de l’imperi, publica llibres d’autors vius i morts, sense que ningú hagi donat el seu acord ni cobri cap comissió sobre les vendes. És una pràctica acceptada per les lleis de l’imperi i per això gairebé tots els escriptors són de famílies prou benestants perquè puguin escriure sense haver d’esperar cap guany del mercadeig dels llibres.»
Algunes de les pràctiques de l’època no són desconegudes avui dia, tot i que ha evolucionat la manera de fer-ho, com el fet de remunerar «falsos lectors perquè celebrin la seva última obra a les llibreries, als temples o al mercat.»
Narrada amb dinamisme, amb un bon ritme i capítols curts propis del gènere d’aventures, la novel·la de Joan-Lluís Lluís guia els seus personatges cap a un destí que els ha d’obrir les portes a una vida millor. Durant el viatge, que és la vida mateixa, Junil i els seus companys descobreixen la necessitat de comprendre la diversitat o la fascinació pels contes que es transmeten a través de l’oralitat. Descobreixen, en fi, que per evolucionar cal endinsar-se en terres de bàrbars.
