‘Rapa’, una sèrie criminal ambientada a Galícia

La sèrie gira al voltant de l'assassinat d'una alcaldessa i està protagonitzada per Javier Cámara i Mónica López
serie rapa

Júlia Costa / @liujatasco


Aquests dies m’he anat empassant els sis capítols de la sèrie de Movistar Plus Rapa, obra dels creadors de Hierro. La sèrie actual no ha aconseguit les mateixes lloances que la seva antecessoratot i que té alguna cosa relativament innovadora, com ara que, d’entrada, ja saps qui ha mort la víctima, una alcaldessa, professió de risc, en els temps que corren. La història s’escapa del tòpic polític i la corrupció, al menys, en part. Compta amb dos protagonistes de pes, Mónica López i Javier Cámara, i amb un planter d’excel·lents actors i actrius gallecs, poc coneguts, de moment, entre nosaltres, com ara Lucia Veiga, excel·lent.

En general m’agrada veure coses que passen en escenaris de l’estat espanyol, tan variat i tan cinematogràfic, tant a nivell urbà com provincià o rural. Els francesos han endegat una llarguíssima sèrie d’historietes policials situades a tots els racons del seu territori. Jo en dic crims-turístics i els arguments, en general, són fluixets, però es veu que té molt d’èxit i que, amb aquesta excusa, es fa país, s’aprèn geografia i les regions i ciutats hi posen calerons. Cal dir que, pel que fa a aprendre història seriosa, res de res, es perden en llegendes locals i relats sense cap ni peus que, de tota manera, forneixen imaginació a la pràctica criminal.

A les històries amb crims pel mig ja no els demano massa coherència, tant a la literatura com al cinema, ja que en general, sempre queden serrells per aclarir. En el cas de Rapa, s’ha criticat la poca profunditat d’alguns personatges i que no s’escolti més el gallec. Això de les llengües diverses i les variants dialectals és difícil d’entomar de forma realista, sempre s’han de fer concessions ja que el panorama és tan divers i variat que tot es complica, encara més en un temps en el qual la diversitat és un valor en alça.

 

serie rapa

 

Més enllà de tot plegat jo he passat una bona estona amb la sèrie, amb les boires gallegues i aquests misteris del passat que sempre suren i provoquen efectes letals. Alguna cosa està posada amb calçador però això passa a les millors produccions del gènere. Juga amb el tòpic de la parella asimètrica, un professor d’institut amb un greu problema de salut i ganes de ficar el nas on no el demanen, i la guàrdia civil espavilada i treballadora.

Hierro Mónica López també era guàrdia civil. Soc admiradora incondicional d’aquesta actriu. L’he vista en moltes ocasions, des d’aquella Línia 5, un musical fluixet i ben intencionat que van fer al Teatre Condal fa anys i panys, on compartia escenari amb un Marc Martínez també molt jovenet. L’he vista treballar a teatres grans i sales petites, en català i castellà, a la televisió, no tant al cinema, en papers de gruix i luxe i en d’altres menys favorables al lluïment. Per a mi és una de les grans, i, a sobre, sempre m’ha semblat que no tenia cap mena de pretensions, avui això no és freqüent, de vegades sents gent de la professió parlant dels seus papers com si llegissin una tesi.

Rapa juga molt amb els primers plans dels actors i les actrius, no amaga arrugues ni ganyotes i, per això, malgrat alguna inversemblança tot sembla absolutament natural i creïble. Al menys, a mi. Potser si no demanem massa a aquestes produccions hi trobarem moltes més virtuts que defectes o limitacions. Per sort queden molts paisatges hispànics on imaginar històries d’aquest tipus. Personalment m’estimo més les històries d’enjòlit inventades que no pas explotar massa el morbo dels crims reals revisitats i que ja hem conegut abans pels diaris i les revistes.

Categories
SÈRIES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES