Lliçons que expliquen el món

Edgar Morin publica 'Lecciones de un siglo de vida', on repassa el que ha viscut i dona les claus per interpretar i canviar els esdeveniments que mouen el món
Edgar Morin

Manel Haro / @manelhc


Haver viscut cent anys i seguir en actiu, amb la ment en forma i amb capacitat de continuar escrivint llibres, no és habitual. Aquest és el cas del sociòleg francès Edgar Morin (París, 1921), conegut en la seva disciplina per les seves tesis sobre el pensament complex, que apunta a una forma de veure i explicar el món des d’una perspectiva que integra els coneixements de diversos àmbits, com l’economia, la biologia, la tecnologia o la sociologia. És a dir, segons Morin, allò que passa al món és la conseqüència de diversos factors que s’hi relacionen i, per tant, no es pot explicar només des d’una petita part d’aquests factors.

Un exemple de tot això seria la crisi del coronavirus, que Morin explica per «les interaccions i les retraccions entre processos biològics, psicològics, econòmics, socials, etcètera. No es pot, per tant, reduir una crisi multidimensional a un dels seus components i a prendre una part de la veritat per tota la veritat, ja que qualsevol coneixement que prengui la part pel tot és erroni.» En altres paraules, no es pot explicar la crisi del coronavirus sense tenir en compte els efectes de la globalització, el domini que té la indústria farmacèutica a la sanitat, la qualitat de la nostra situació laboral, tot allò que condiciona la nostra salut emocional o les implicacions que tenen les restriccions de llibertats derivades dels confinaments. No podem reduir el coronavirus -les seves causes i els seus efectes- a una perspectiva exclusivament sanitària.

Aquest raonament que reclama fer una anàlisi multidimensional de tot el que succeeix al món -i, per tant, a les nostres vides- és, en essència, una forma de garantir la nostra independència a l’hora d’extreure’n conclusions. És a dir, el que Morin porta més de cinquanta anys desenvolupant és que les persones estem envoltades d’estímuls que ens allunyen d’aquest pensament complex, que ens imposen una manera de pensar simplificada o, cosa que és el mateix, ens serveixen opinions ja fabricades que comprem amb molta facilitat (ja sigui a través de les xarxes, dels missatges polítics o de la publicitat). No cal dir que aquest pensament complex és molt anterior a allò que ara diem fake news, però que en el fons sempre ha estat present, perquè sempre hi ha hagut voluntat de desinformar.

 

Edgar Morin 1

 

Ara bé, per comprendre tot el que passa al món -almenys tot allò a què volem donar una explicació- cal tenir els recursos actualitzats, cal posar al dia el nostre coneixement multidimensional. Morin escriu en el seu llibre Lecciones de un siglo de vida (Paidós, amb traducció de Núria Petit): «no oblido la necessitat de revisar el meu pensament amb la sorpresa que provoca tot esdeveniment inesperat, o fins i tot revisar-lo periòdicament, com un fa amb el motor del cotxe cada deu mil quilòmetres.» El sociòleg francès ha parlat a bastament a la seva obra sobre l’impacte que tenen els fets inesperats en la nostra ment i les nostres vides. Allò que no ens esperem -pandèmies, guerres, crisis o qualsevol canvi sobtat- pot ser fàcil de confondre i pot fer que ens precipitem en interpretar-ho. Per això és necessari una revisió de tant en tant dels fonaments del nostre pensament.

Morin va participar en la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, es va unir a una organització antifeixista espanyola durant la Guerra Civil, es va implicar al partit comunista francès del qual en seria expulsat, va criticar l’estalinisme i el nazisme, va viure el Maig del 68, la doctrina Thatcher-Reagan, la guerra d’Algèria i l’ascens al poder de Hitler. Són alguns dels episodis històrics que ell mateix recull al seu llibre, on comparteix també el seu desencís pel naufragi del projecte europeu en el qual tant va confiar. Morin va ser amic íntim de Marguerite Duras, Robert Antelme i Dionys Mascolo, i va tenir relació amb altres destacades personalitats del segle XX com Vladimir JankélévitchGeorges Friedmann.

Segurament Lecciones de un siglo de vida és un llibre menor en tota l’obra de Morin, és més aviat un resum molt breu del que ha viscut i defensat durant els seus cent anys, però, així i tot, és un llibre fascinant que val la pena rellegir i subratllar. De fet, és un volum ideal per començar a llegir aquest sociòleg. Jo no ho havia fet encara, i m’he trobat amb idees que sense cap mena de dubte m’ajuden a situar-me millor en aquest món accelerat ple de canvis, molts d’ells difícils de comprendre. Realment una lectura apassionant i necessària.

Categories
Biografies i memòriesLLIBRESSociologia
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES