Vivències de la Segona Guerra Mundial

Pèire Bec va explicar a la seva novel·la 'Lo hiu tibat', en occità, la seva experiència com a treballador forçat durant els anys de la guerra

Víctor Bargiela / @VictorBargiela


Pèire Bèc (París, 1921 – Poitiers, 2014) fou un dels principals especialistes en lingüística occitana del segle passat. Va estudiar lingüística romànica a la Universitat de la Sorbona i va ser un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Occitans l’any 1945 juntament amb d’altres personalitats com Robèrt Lafont, Max Roqueta o Fèlix Castanh. Va presidir l’entitat de 1962 a 1980, raó per la qual la Generalitat de Catalunha li atorgaria el 1r Premi Robèrt Lafont l’any 2010. Va ser professor de llengües i literatures de l’Edat Mitjana a la Universitat de Poitiers fins a la seva jubilació l’any 1989. Se’l considera un dels principals experts en dialectologia occitana i en literatura occitana medieval.

Pèire Bèc va néixer el 1921 a París fill d’un home gascó exiliat i d’una mare criolla. Quan en Pèire va fer deu anys, la família va tornar a Casèras, al departament de l’Alta Garona, 70 quilòmetres al nord de Vielha. A Casèras es començà a interessar per la llengua occitana. Amb disset anys, el 1938, va descobrir la llengua catalana tot fent d’intèrpret dels refugiats de la Guerra Civil Espanyola. Amb el començament de la Segona Guerra Mundial, el deportaren a Àustria a fer el Servei de Treball Obligatori alemany.

 

Pèire Bèc

Pèire Bèc.

 

De la seva etapa a Viena com a treballador forçat n’escrigué Lo hiu tibat, que es va publicar el 1978 dins la col·lecció «A tots» de l’Institut d’Estudis Occitans. La novel·la se situa en l’any 1943 a l’«Ostmark», la marca oriental, nom que donarien els nazis a l’Àustria annexada. Pèire Bèc treballava feia ja un any com a comptable en un despatx al convent de Sankt Gabriel, on s’hi allotjaven els treballadors d’una de les fàbriques d’aviació més importants d’Alemanya: els Flugmotorenwerke Ostmark. Va aconseguir aquesta feina gràcies al seu coneixement de la llengua alemanya, ja que, si no, l’haurien empès a un treball manual dins qualsevol de les fàbriques que servien per a engreixar l’engranatge bèl·lic dels nazis.

L’escriptor ens explica la seva vida com a treballador forçat durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial i fins els darrers dies de la guerra. Es tracta d’una narració profundament honesta, en què hi sobresurten les anècdotes amb la resta de treballadors romànics i els diàlegs en múltiples llengües (els diàlegs en francès són els únics que no es tradueixen). No obstant això, no tot és agre en la història de Bèc; de fet, són abundants els moments de gaudi entre els companys d’habitació i les enamoradisses típiques d’un jove amb poc més de vint anys.

Bèc explica des de la ironia i l’experiència unes vivències que formen part de la història d’Europa des d’una perspectiva original. Ens permet endinsar-nos en la complexitat de la societat que va quedar conformada d’una part per emigrants laborals i deportats, però també pels oficials de l’exèrcit alemany que es veien forçats a ser allà. Tracta la solidaritat entre els ciutadans de diferents regions d’Europa i la multitud de formes d’esquivar la misèria humana que trobaven si l’encaraven plegats.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.