‘Los reyes del mundo’, odissea cap a la terra promesa

La pel·lícula de la colombiana Laura Mora retrata cinc joves sense família que emprenen un llarg camí que els permet somiar amb unes millors condicions de vida
Los reyes del mundo Laura Mora

Manel Haro / @manelhc


La pel·lícula guanyadora de la Concha d’Or del Festival de Cinema de Sant Sebastià, Los reyes del mundo, s’ha estrenat a la Filmoteca de Catalunya dintre del Reteena – Festival Audiovisual Jove de Barcelona. Escrita i dirigida per la colombiana Laura Mora (Medellín, 1981), la pel·lícula està protagonitzada per un grup de joves residents a la ciutat de Medellín que decideixen emprendre un llarg viatge a peu quan un d’ells, Rá (Carlos Andrés Castañeda), rep una resolució judicial on s’especifica que rebrà en herència les terres de la seva àvia que grups paramilitars van arrabassar-li anys enrere.

Els acompanyants de Rà són Culebro, Sere, Winny i Nano, joves i adolescents que, com ell, viuen sols, sense cap família. De fet, tots cinc formen una mena de família unida que veuen en aquesta herència la possibilitat de viure dignament, allunyats no només de la misèria sinó també de la degradació moral d’una societat que constantment els maltracta i exclou. El camí cap a aquesta terra promesa no estarà mancat de perills, serà una aventura llarga, una odissea que toparà amb atacs diversos, però també amb l’ajuda de persones que, com ells, viuen als marges de la societat.

 

Los Reyes del Mundo Laura Mora 2

 

Los reyes del mundo retrata la rebel·lia d’aquest grup de joves que no volen acceptar el seu destí, però la violència estructural que els envolta sembla perseguir-los arreu. Aquest retrat ens aboca a una mena de cruïlla on la realitat i allò irreal es confonen, el punt on el físic i l’esperit no necessàriament van de bracet. Són els efectes d’un turment extrem, però també d’una perseverança capaç d’allargar-se més enllà dels límits humans. Això la directora ho aconsegueix gràcies a un simbolisme present durant tota la pel·lícula i a una estètica que es recrea en la bellesa de les imatges.

De fet, un dels punts dèbils d’aquesta pel·lícula són els excessos de poesia visual que fan massa explícit i recorrent aquest simbolisme. Això és especialment present en el desenllaç de la història, on sembla que la directora vol assegurar-se que entenem el joc que ha volgut plantejar. Los reyes del mundo em sembla, en qualsevol cas, una magnífica pel·lícula, ben interpretada per aquests joves actors i amb molt bones idees que, en general, estan prou ben materialitzades i que ens permeten reflexionar, en sortir del cinema, sobre el sentit (i ambigüitat) de tot el que hem vist. Una reflexió que segurament demanaria un segon visionat.

Categories
CINEDrama
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES