M’agrada el format de la sèrie de Netflix El gabinet de curiositats de Guillermo del Toro: cada capítol, una història independent, però amb un mateix eix, en aquest cas el gènere de terror. Són vuit capítols dirigits per cineastes diferents i presentats tots ells pel productor i creador mexicà, guanyador de dos premis Oscar. La premissa em va seduir, però el resultat no m’ha convençut gaire, encara que algunes de les històries les trobo ben plantejades.
El primer dels capítols, El traster 36 (dirigit per Guillermo Navarro), engresca bastant al principi, però té un desenllaç una mica decebedor, pel meu gust. El protagonista és un home que compra, en una subhasta, el traster d’un senyor gran que acaba de morir. A dintre troba alguns objectes que tenen molt de valor, especialment en el món de l’espiritisme. Per guanyar el màxim de diners possible en la venda de la troballa, es posa a buscar un llibre que falta, i això el portarà a travessar una línia perillosa.
Daphne Hoskins i Rupert Grint.
En general, a moltes de les històries els passa que comencen bé, però es tanquen d’una forma bastant millorable, com el darrer capítol, El murmuri (dirigit per Jennifer Kent), protagonitzat per una parella d’ornitòlegs (Andrew Lincoln i Essie Davis) que, després de perdre la filla, es tanquen a una casa vella i aïllada per investigar els ocells de la zona i es topen amb els fantasmes dels antics residents. O també Somnis a la casa de la bruixa (dirigit per Catherine Hardwicke), on un investigador del més enllà (Rupert Grim) mira de connectar amb la seva germana morta per tornar-la a la vida.
Aquests dos segurament són els capítols més interessants de la sèrie, juntament amb L’aparença (Ana Lily Amipour) i L’autòpsia (David Prior). En el primer una dona introvertida i amb molts complexos troba la perillosa manera de canviar el seu aspecte físic gràcies a una estranya crema. El millor d’aquest capítol, però, no és tant l’argument, que és molt senzill, sinó la gran caracterització de la protagonista i la gran feina de l’actriu que la interpreta, Kate Micucci. En el segon, un forense (F. Murray Abraham) investiga en un dipòsit de cadàvers improvisat la causa d’unes morts, però un dels cadàvers ha despertat, encara que no sembla viu.
Més que de terror, aquestes històries són bastant gore i amb molts elements sobrenaturals. No em sembla que cap d’aquests capítols aporti gaire cosa al gènere -tampoc crec que aquest sigui l’objectiu- ni que argumentalment siguin res de l’altre món, però suposo que és d’aquells productes cinematogràfics que fan catàleg a Netflix, que funcionen prou bé, sobretot pels volts de Halloween, però que tenen un recorregut no gaire llarg.
