Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Club Editor continua amb la seva tasca de recuperar i donar una nova vida a l’obra de Joan-Lluís Lluís, autor que publica a editorials del Principat des de 1993, any en què es va estrenar a La Magrana amb Els ulls de sorra. La seva família té arrels a tots dos costats de la frontera administrativa francoespanyola, del Gironès al Vallespir. L’autor va llicenciar-se en Història de l’Art a Montpeller i en Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà. L’editorial de Maria Bohigas reedita El dia de l’ós (2004) sota revisió de l’autor, qui va rebre el Premi Creixells per aquesta obra.
El dia de l’ós narra l’història de Bernadette Boher i de la vila de Prats de Molló en una aura enigmàtica que intentaré mantenir perquè el lector pugui anar descobrint els secrets de la novel·la paraula a paraula. Fa vuit anys que Bernadette viu desterrada a Barcelona, però la notícia de la mort de la seva mare l’obliga a creuar la frontera fins a Perpinyà i agafar un bus riu Tec amunt fins a arribar al seu vilatge natal: Prats de Molló, l’últim poble del Vallespir abans de la frontera del coll d’Ares.
Joan-Lluís Lluís ens transporta a la cara nord dels Pirineus des d’un realisme que es barreja amb les rondalles i la fantasia de les llegendes locals. Mescla la memòria històrica de la Catalunya Nord amb la seva mitologia i la tradició de la festa de l’ós, que se celebra amb variacions i des de temps immemorials a diferents indrets del Pirineu i que ha estat recentment reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. A Prats de Molló, tres joves s’empastifen amb sutge i oli i es cobreixen de pells animals abans de perseguir els vilatans amb les seves urpes per tacar-los de sutge.
Als personatges principals s’hi sumen en cor els vilatans de Prats de Molló. El poble pren vida des de l’instant en què Bernadette en trepitja els carrers i encarna el paper d’antagonista. Representa la mentalitat conservadora i la tradició que ha desterrat Bernadette a l’altra banda de la frontera. Com la resta de personatges, és de naturalesa complexa i, en el transcurs de la novel·la ens permet entreveure’n les pors i els temors que els guien les accions. Pare, filla i vila queden ben representats i s’interrelacionen des dels silencis que parlen.
Immers en l’enigma de l’hivern al Vallespir, l’autor s’enfronta amb temes difícils com el suïcidi, la sexualitat, la salut mental, la identitat i la pertinença. Amb un clam a favor de la llengua catalana –la llengua prohibida als personatges de la novel·la– i contra el desplegament del sentir francès uniformitzant, Joan-Lluís Lluís construeix una obra senzilla que funciona amb pocs elements, que reivindica la identitat local i que aconsegueix dir moltíssimes coses. El dia de l’ós és una novel·la rodona.
