Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
La narradora i protagonista de Ceniza en la boca (Sexto Piso) neix a Mèxic, però després viatja a Madrid i, més tard, a Barcelona, per guanyar-se la vida. Tot i això, no en sentirà cap lloc com la seva llar, ja que aquesta s’ha esvaït amb el suïcidi del seu germà Diego, a qui li agradava el mar i qui somiava volar, després de saltar des d’un cinquè pis.
Aquesta novel·la de Brenda Navarro (Mèxic, 1982) és una recerca impossible d’aquella llar, un pelegrinatge va d’una narradora que viu turmentada després del suïcidi del seu germà. Ella relata la història de tots dos, des de la seva infància a Mèxic —a casa dels seus avis, on ella se’n feia càrrec, perquè la seva mare estava treballant a Espanya— fins al seu viatge a Madrid —una ciutat que no comprenien i que no els comprenia— i després a Barcelona, per tornar de nou a Mèxic, als orígens, però amb més turment i maduresa i amb el pes a les mans de les cendres del seu germà.
Brenda Navarro.
Quan la narradora viatja a Espanya, ho viu com un somni d’una vida millor, però es produeix un desencís que aprofundeix en els dos germans, que no troben el seu lloc allà. La narradora fa una crítica a Madrid, ja que se senten aliens i allunyats de les promeses de comoditat i progrés. També hi ha ressentiment quan parla de la seva mare, que cada Nadal prometia tornar a Mèxic per estar amb els seus fills i mai no era així. La tornada a Mèxic tampoc no és fàcil, ja que s’hi troba amb la torbació social, el segrest d’una amiga i la fugida d’un amic per assassinat.
La narradora comença a assimilar la injustícia de la vida com a herència que passa de mares a filles i assegura que el seu germà i ella estaven ferits, encara que no els havia passat res dolent. La narradora i Diego pateixen les conseqüències de fer-se grans d’un dia per l’altre sense saber com es deixa enrere la infància, deslligant-se d’allò que els agradava per esdevenir persones que intenten sobreviure.
Aquesta novel·la tracta temes com la mort —hi ha qui es mor encara que segueixi respirant i es mogui davant teu—, el suïcidi, la separació, l’abandonament, la pèrdua, el desarrelament, l’amor, la xenofòbia. la desromantització de les relacions familiars i la pròpia família, que queda com una pàtria trencada i perduda. També parla sobre les relacions humanes i el sentiment de soledat en una ciutat que no és on creixem i on viu la nostra família. I d’intentar refugiar-se en uns braços que de vegades no ens omplen però que unint les respectives soledats, s’alleugen. Ceniza en la boca planteja un viatge físic i emocional, una història que planteja preguntes i que incomoda.
