Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
La protagonista de la novel·la Dolor, de l’autora israeliana Zeruya Shalev (Kvutzat Kinneret, 1959), és Iris, directora d’una escola, casada i amb dos fills. Ella creu que porta una vida plaent i satisfactòria a Jerusalem fins que un atemptat ho canvia tot. Apareix, llavor, el dolor físic, però també el malestar emocional, donat que el metge que li tracta les seqüeles va ser un amor de joventut que li va fer mal. La novel·la, publicada per Les Hores en català amb traducció de Roser Lluch i Acantilado en castellà amb traducció d’Ana María Bejarano, mostra com tot pot canviar en tot just un instant.
El dolor de l’atemptat afecta també el seu futur laboral i familiar. Es tracta d’un succés que romandrà sempre en ella, per això pren pastilles, perquè «si desapareix el dolor també desapareixerà el record», llegim. Són diversos els temes que passen per aquestes pàgines, des del paper que té l’atzar en la nostra vida, fins a la necessitat de buscar culpables, passant per la capacitat de l’ésser humà de reconstruir-se i d’establir llaços emocionals amb altres persones. De fet, un dels principals eixos de la novel·la és el perdó i com això ens ajuda a comprendre’ns a nosaltres mateixos, però també als altres.
Zeruya Shalev.
Pel que fa a l’atemptat que gairebé li costa la vida, la protagonista es pregunta: «Serà per tu qui morim, llengua hebrea? ¿Estarem enterrant els nostres pares joves i els nostres nois que acaben de fer-se adults només perquè els seus noms siguin escrits en hebreu…?». Iris afirma que s’han acostumat a entendre que no tenen vida en cap altre lloc, només en la seva terra hebrea. Però més enllà d’això, la novel·la de Shalev també és una crítica a la monotonia familiar, un retrat de les dones que es desviuen per uns marits que, segons la protagonista, amb el temps es tornaran rondinaires o bé les abandonaran per una dona més jove.
Dolor és una història sobre les segones oportunitats i planteja dilemes interessants i espinosos, sobretot al si d’una família jueva on la religió no és estricta, però hi és present. L’atemptat que canvia la vida de la protagonista és aprofitat per plantejar qüestions en relació amb la societat actual, les relacions de parella i la fidelitat. Es tracta d’una obra que va de menys a més, no només pel que fa a l’acció, sinó també per la manera com està narrada. El lector acaba la lectura amb una bona sensació. El món és ple de miracles i desgràcies, com diu un dels personatges. Al final, la vida consisteix en un conjunt de comiats.
