En algunes plataformes, com Movistar Plus, es pot veure el documental de la cineasta Eva Weber, de 2022, sobre Angela Merkel. No és el primer que es fa sobre l’expresidenta d’Alemanya, fins i tot una pel·lícula de ficció. Pel documental desfila gent important, com Hillary Clinton, Susan Rice, Tony Blair, Volker Schlondorf… La trajectòria política de Merkel és prou coneguda per qui té un cert interès pel tema. Va créixer a l’Alemanya Oriental en temps dictatorials, tot i que aquí hi havia certa progressia que minimitzava les dictadures d’esquerra i els reia totes les gràcies, cosa que encara dura. Van anar a parar allà a causa de la vocació i feina del pare, pastor protestant destinat a aquella Alemanya.
Va ser una estudiant molt brillant, es va doctorar en física i, en algun moment del documental, explica que una carrera científica li va semblar que seria més còmoda en aquell context que d’altres carreres més especulatives. Encara durava la Guerra Freda tot i que la seva joventut ja va percebre un tímid aperturisme semblant al del tardofranquisme, malgrat que les comparacions sempre son relatives, més que no pas odioses. De petita va veure la terrible construcció del Mur de Berlín i va viure, ja adulta i encara jove, la seva demolició, amb entusiasme.
Merkel es va anar dedicant a la política, va ser la nena de Kohl, per a les dones no era senzilla la cosa, avui tampoc però el món va canviant, amb ensopegades i trompades. Les brometes i gracietes i al·lusions al seu aspecte o al seu vestuari van durar anys i panys i diria que encara suren, quan es parla d’ella. Els homes de totes les tendències van vestits d’uniforme, en general, i no sembla que la cosa preocupi gaire. Helmut Kohl va patir un escàndol relacionat amb un tema gens estrany, això del finançament dels partits i Merkel va dir i fer allò que li semblava correcte, malgrat l’amistat amb el seu mentor. Pot ser que també hi pesés l’ambició personal, l’ambició està mal vista però és necessària per als qui volen reeixir amb èxit.
Merkel i Obama.
Mirat en perspectiva, el tema de la dependència de Putin i Rússia, a favor dels interessos alemanys sobre l’adquisició d’energia, ha estat una de les seves decisions més criticades però això de pactar amb qui sigui, si convé, no ha estat pas exclusiu de Merkel. Un altre tema conflictiu va ser el dels refugiats sirians, amb una gran reacció en contra seva i la sortida de l’ombra de grups neonazis. Trump i Putin, per raons òbvies, van ser uns gran enemics i crítics seus mentre que va connectar força amb Obama.
El documental ha rebut lloances però també crítiques, com ara que se centra massa en les anècdotes, que a ella no se la sent directament i que s’han passat per alt coses importants. A mi m’ha agradat i l’he trobat distret i interessant, tot un mèrit. Amb totes les limitacions que es vulgui, un món amb Obama i Merkel era molt més esperançador que l’actual. Aquest passeig per la seva vida pública, ha tingut l’encert de deixar la vida privada totalment al marge.
Angela Merkel traspua, ja des de jove però amb molta més brillantor en la seva etapa adulta, un humor molt fi i intel·ligent però també s’emociona quan toca. En algun moment, quan es a punt de plegar, recorda obvietats necessàries, com ara que la democràcia no és res assolit mai del tot, sinó que és molt fràgil i se n’ha de tenir cura. Un bon documental aquest, gens exhaustiu, però molt interessant.
