Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Nina Bouraoui (1967) és una compositora i escriptora de pare algerià i mare francesa nascuda a la ciutat de Rennes, a la Bretanya francesa. Ha publicat més d’una quinzena d’obres, gairebé totes en primera persona. El 1991 va guanyar el Premi del Llibre Inter per la seva primera novel·la, Mirada prohibida, traduïda al català el 2019 per Anna Casassas a l’Editorial Les Hores. El 2005, va rebre el Renaudot per Mes mauvaises pensées, i el 2020 l’Anaïs Nin per Ostatges, traduïda al català per Anna Casassas i publicada per l’Editorial Les Hores. En castellà es pot trobar a Seix Barral amb traducció d’Adolfo García Ortega.
Ostatges és l’adaptació de l’obra de teatre homònima, que Bouraoui va escriure per al festival París de les Dones. L’autora va decidir fer-ne una nova versió novel·lada «en homenatge als ostatges de l’economia i de l’amor que som tots».
La novel·la està protagonitzada per la Sylvie Meyer, una dona amb cinquanta-tres anys i dos fills del departament francès de la Dordonya que s’acaba de separar del seu marit. Fa vint-i-un anys de treballa a la Cagex, una empresa de cautxú on dirigeix la secció d’ajustaments. El director de l’empresa, Victor Andrieu, l’avisa que l’empresa passa per una zona de turbulències i li encarrega l’elaboració d’unes llistes en què es classifiquin els treballadors en diferents vivers segons la seva vàlua per a l’empresa.
Nina Bouraoui.
La protagonista està travessada per diverses experiències traumàtiques a les que se sumen la ruptura amb el seu marit, que l’ha abandonat després d’una llarga vida plegats, i la nova responsabilitat adquirida a l’empresa, que li atorga un poder que ella no vol acceptar. En forma de monòleg intern, la protagonista desenvolupa la trama de la novel·la acompanyada de tot un reguitzell de pensaments entorn les opressions i violències que la governen: laborals i econòmiques, d’una banda, però també des del seu rol com a dona en una societat masclista.
Amb un estil que recorda Ernaux, Bouraoui desplega en un text breu un ideari revolucionari que reflexiona sobre els nostres desitjos com a humans, sobre allò que ens fa ser persones, «el desig de sentir que existeixes», i que funciona com a motor vital, sigui quin sigui l’objecte del desig. L’imaginari dels desitjos es contraposa amb les violències de tota mena, amagades i, fins i tot, (h)ostatjades a l’interior dels nostres cossos. Bouraoui fa un clam valent i fresc a través del personatge de la Sylvia, a la recerca de l’alliberament físic i mental.
