-
L’autor publica ‘Enciclopedia Eslava’, que recull més de cent episodis històrics de toda mena per facilitar les xerrades de sobretaula.
-
El polític va escriure 'De l'esperança a la desfeta', un volum que repassa la seva vida des de 1920 fins el final de la Guerra Civil.
-
Jordi Amat publica 'Com una pàtria', on repassa la vida de l'activista català i la història del país després de la Guerra Civil.
-
Manel Haro. Girona / @manelhc Encara que els fets de 1714 no és un tema nou en literatura històrica, en els darrers anys -coincidint amb les celebracions del tercer centenari-, s’han publicat diversos assajos i novel·les que recreen episodis i vivències d’aquest esdeveniment tan important per a la història de Catalunya. Indiscutiblement, el llibre més reeixit ha estat Victus (La Campana), la novel·la d’Albert Sánchez Piñol, però no ha estat l’únic. Maria Carme Roca és autora de La Merla Blava (Bridge Editorial), una novel·la que se centra en la vida catalana un any després del setge. Roca va.
-
'El llarg procés' recorre des del final de la Guerra Civil fins a l’actualitat amb la represa del catalanisme com a rerefons.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714 és el títol del darrer treball de l’historiador Albert Garcia Espuche, publicat per l’editorial Empúries. L’autor no necessita presentació, només cal recordar algunes de les seves magnífiques obres des d’El inventario a La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona. Què aporta aquest estudi a l’allau de publicacions al voltant del 1714? La resposta és: molt. En primer lloc perquè Garcia Espuche és una de les màximes autoritats en la matèria i perquè és un llibre exhaustiu i ambiciós, centrat, com diu el títol, en la.
-
Patrícia Gabancho posa de relleu el paper de les dones durant la Guerra de Successió i el setge de Barcelona.
-
L’historiador Borja de Riquer analitza aquests vincles al seu llibre 'Alfonso XIII y Cambó: La monarquía y el catalanismo político'.
-
Angle publica '1714: El setge de Barcelona' de l’historiador F. Xavier Hernández Cardona amb il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi.