-
Aquesta obra recull els retrets que Franz Kafka li feia al seu progenitor, a qui culpava de moltes de les seves frustracions de la vida.
-
Comanegra publica el volum 'Petites faules', un recull de trenta-cinc contes de l'autor de 'La metamorfosi' traduïts per Anna Punsoda.
-
‘Amor y basura’, del txec Ivan Klíma, és el retrat d’un intel·lectual que ha d’acceptar treballar com a escombraire per esquivar la repressió.
-
Nórdica i Sembra publiquen edicions il·lustrades de l'obra de Franz Kafka amb noves traduccions en castellà i català respectivament.
-
‘Mendelssohn és a la teulada’, de Jiří Weil, és una mirada satírica a la vida quotidiana de la Praga ocupada pel nazisme.
-
Albert Mena. Barcelona La contradicció és un element essencial en l’obra de Franz Kafka. La recepta és simple: mostrar un fet senzill (“Olga va riure”); afegir el seu oposat per indicar que potser aquest fet senzill formava part de quelcom complex (“Però si no ric”); informar de les emocions d’altres personatges implicats en aquest fet senzill per a completar-lo (“va preguntar K. enutjat”); l’acció posterior indica el contrari al que estableix les paraules (“i va seguir rient”), generant dubtes sobre la intenció dels seus autors. I així, interminablement. El castell, darrera novel·la inacabada de Kafka, és un exemple paradigmàtic.
Aquesta obra recull els retrets que Franz Kafka li feia al seu progenitor, a qui culpava de moltes de les seves frustracions de la vida.
Comanegra publica el volum 'Petites faules', un recull de trenta-cinc contes de l'autor de 'La metamorfosi' traduïts per Anna Punsoda.
‘Amor y basura’, del txec Ivan Klíma, és el retrat d’un intel·lectual que ha d’acceptar treballar com a escombraire per esquivar la repressió.
Nórdica i Sembra publiquen edicions il·lustrades de l'obra de Franz Kafka amb noves traduccions en castellà i català respectivament.
‘Mendelssohn és a la teulada’, de Jiří Weil, és una mirada satírica a la vida quotidiana de la Praga ocupada pel nazisme.
Albert Mena. Barcelona La contradicció és un element essencial en l’obra de Franz Kafka. La recepta és simple: mostrar un fet senzill (“Olga va riure”); afegir el seu oposat per indicar que potser aquest fet senzill formava part de quelcom complex (“Però si no ric”); informar de les emocions d’altres personatges implicats en aquest fet senzill per a completar-lo (“va preguntar K. enutjat”); l’acció posterior indica el contrari al que estableix les paraules (“i va seguir rient”), generant dubtes sobre la intenció dels seus autors. I així, interminablement. El castell, darrera novel·la inacabada de Kafka, és un exemple paradigmàtic.