Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Bohumil Hrabal (Brno, 1914 – Praga, 1997) va ser un reconegut novel·lista txec. Va estudiar dret a la Universitat Carolina de Praga, però va haver d’aturar els seus estudis quan les tropes alemanyes ocuparen Bohèmia i Moràvia l’any 1938. Hrabal, amb vint-i-quatre anys, marxà de Praga per treballar com a ferroviari. Segurament aquesta experiència va ser fonamental per a la seva novel·la Trens rigorosament vigilats (1965), recentment recuperada per l’Editorial Navona en la traducció al català de Maria García Barris (hi ha també edició en castellà, a Seix Barral, amb traducció de Fernando de Valenzuela). La novel·la també va ser adaptada al cinema l’any 1966 pel director txecoslovac Jiří Menzel, que va rebre l’Òscar a Millor Pel·lícula en Llengua Estrangera gràcies a aquesta pel·lícula.
Aquesta obra clàssica de Bohumil Hrabal retrata el pas a la maduresa d’en Miloš Hrma, un aprenent de factor de ferrocarril que fa les seves pràctiques en una petita estació de tren durant l’ocupació alemanya de Txecoslovàquia. Milos comparteix l’espai amb el factor Hubička, el cap de l’estació i els diversos trens que passen d’est a oest per les vies de la seva estació, entre els quals també els trens militars de l’Alemanya nazi, que precisen d’una vigilància rigorosa.
Bohumil Hrabal.
El relat reflecteix el comportament de la societat txecoslovaca durant el període bèl·lic. Se centra en la vida d’en Miloš a través del dibuix de determinats episodis i preocupacions que atrapen els pensaments del protagonista, però sense un eix central narratiu que vertebri la novel·la. Així, s’entrellacen diferents anècdotes que mostren la transició d’en Miloš a la vida adulta: processos disciplinaris dins de l’estació, problemes sexuals o intents de rebel·lió cap als ocupants nazis.
Hrabal descriu les sensacions de Miloš amb una vivor excepcional que fa estremir l’ànima del lector. La seva narració subtil, juganera i irònica. A través d’aquesta obra mestra, Hrabal ens ofereix una reflexió profunda i commovedora sobre la transició d’un jove a l’edat adulta en un context complex, des de la ingenuïtat i el dubte, esbossant els mecanismes de la naturalesa humana que ens permeten resistir i sobreposar-nos, sempre amb un toc d’humor que aconsegueix atenuar la cruesa de la realitat.
