Marta Planes / @martaplanes
El professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem Yuval Noah Harari aterra a Espanya amb un llibre que s’ha convertit en un best seller arreu del món. Es tracta de Sàpiens, una breu història de la humanitat, que publica Edicions 62 en català, i Debate en castellà (amb el títol De animales a dioses), un assaig que analitza els moments que, segons l’autor, han marcat la història de la humanitat: la revolució cognitiva, que va donar el tret de sortida del que ara coneixem com a història; l’agrícola, que va convertir els homo sàpiens en sedentaris, ramaders i agricultors; i la científica, que es va iniciar fa només uns 500 anys.
Sàpiens no és un assaig històric convencional. No hi trobareu desglossades les multitudinàries guerres a les quals s’ha hagut d’enfrontar l’home ni els fets puntuals que es tracten als llibres d’història. Amb prou feines hi trobareu noms de reis, científics o guerrers. “La història és una cosa que ha fet molt poca gent mentre la resta de la població llaurava els camps i traginava cubells d’aigua”, diu Harari. I és el comportament, el pensament, els mites i creences d’aquesta població el que l’autor analitza, a partir de preguntes que moltes vegades encara no tenen resposta. A partir de ciències tan diverses com la biologia, l’antropologia, la paleontologia, la sociologia o l’economia, Harari explica com aquests moments clau han modelat la nostra societat actual i fins i tot la nostra personalitat.
L’autor ens fa reflexionar fins a quin punt coses que considerem naturals són construccions humanes, com les jerarquies socials, les religions, el mateix sistema capitalista. També dedica un espai important a reflexionar sobre la dominació masculina sobre la femenina, la discriminació racial i les semblances que encara conservem amb aquell simi que, com aquell que diu s’acaba d’aixecar de terra, si el comparem amb altres especies animals. A més, a partir d’aquests apunts sobre el passat de la humanitat, Harari planteja preguntes sobre el seu incert futur. ¿Per què no som feliços, si podem guarir-nos de malalties fa només uns anys mortals, si podem dormir segurs a casa nostra sense témer l’atac d’una tribu veïna i amb la nevera plena? “¿I si malgrat la prosperitat, la població de les societats de l’abundància modernes pateix en gran manera un sentiment d’alienació i buidor?, i si els nostres avantpassats, menys acomodats, trobaven una gran satisfacció en la comunitat, la religió i el vincle amb la naturalesa?”
Sovint s’han teixit una sèrie de perjudicis al voltant de l’expressió divulgació científica, que segons el diccionari, consisteix en la interpretació i popularització del coneixement científic entre el públic general. Molts volums pertanyents a aquesta difosa categoria tracten els seus lectors com si fossin estúpids. No és el cas de Sàpiens, que sap trobar un equilibri entre l’erudició i el llenguatge accessible i ha aconseguit col·locar un assaig de gairebé 600 pàgines entre les llistes de llibres més venuts.