Caiguts del cel i una mica estrellats

Sergi Belbel dirigeix Bosch, Barrachina i Vilarasau al Teatre Condal

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

El Teatre Condal inaugura la temporada amb Caiguts del cel, obra de l’autor francès Sébastien Thiéry, versionada i dirigida per Sergi Belbel. L’obra parteix d’una anècdota inversemblant, una parella de classe mitja, un metge i una mestra, es comença a trobar diners al seu pis sense que se’n sàpiga l’origen. Aquest fet genera tot un seguit de situacions d’un humor tirant a negre que palesaran com la cobdícia és una mena d’epidèmia previsible quan hi ha calerons a tocar. La parella protagonista està interpretada per Jordi Bosch i Emma Vilarasau. Els altres dos personatges són una dona de fer feines ucraïnesa, Anna Barrachina, i un veí passat de voltes a qui han robat a casa, Carles Martínez.

L’obra no acaba de reeixir pel fet que després de l’inici l’anècdota es repeteix sense que la història avanci en excés, per arribar a un final abrupte i estripat. El personatge de la dona de fer feines frega sovint el tòpic i la versió en català, tot i que desconec l’original, cau en el parany d’acollir un excés d’això que en diem paraulotes, un recurs actual ja excessivament repetit i que sembla que cerca la rialla fàcil i donar versemblança a les situacions quan sovint més aviat produeix l’efecte invers.

Els actors defensen la història amb eficàcia però si aquesta no trontolla del tot és gràcies a aquest immens comediant que és Jordi Bosch i que pot fer creïble qualsevol anècdota i situació amb una grapa excel·lent. Se suposa que darrere de la situació hi ha una certa lliçó moral sobre el món capitalista i la cobdícia i el consum desfermat però aquestes referències no acaben de reeixir a causa d’un excés d’evidència en les intencions i de l’humor fàcil de moltes situacions.

De tota manera l’obra és distreta i fins i tot divertida en algunes escenes, respon a una certa demanda de teatre comercial molt respectable i mostra la bona salut del Teatre Condal, que ens ve oferint des de fa anys una programació variada i destinada a un públic eclèctic, divers i popular. La posada en escena és efectiva i convencional, cosa d’agrair en una època en la qual prima una originalitat a tot preu pel que fa a muntatges i escenografies cosa que de vegades perjudica en lloc de potenciar els continguts de les obres de teatre.

El gènere humorístic és difícil, des de sempre s’ha dit que costa més fer riure que no pas fer plorar i potser és que el nostre present no  acaba de trobar un humor efectiu que respongui a les necessitats de les persones del present. A la sala es percebien molts somriures condescendents i poques rialles espontànies. Aquest tipus de teatre té el seu paper i pot completar el panorama teatral d’una temporada que de moment es presenta com molt interessant a la ciutat de Barcelona.

 

___________

Caiguts del cel / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Autor: Sébastien Thiéry / Direcció de Sergi Belbel /  1 hora i 45 minuts / 24 euros / www.teatrecondal.cat

 

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES