Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Xarnegos, una obra de teatre aparentment senzilla i sense pretensions, es pot veure al Teatre Almeria fins el 31 de gener. En unes sessions de psicodrama menades per l’inevitable psicòleg argentí s’hi presenten un pare i una filla. La filla està preocupada pel fet que el pare diu que és català, quan va néixer a un poble d’Extremadura i no vol anar de cap manera a viure amb ella i la seva família a Saragossa. En un escenari central i auster, amb la col·laboració d’algunes persones del públic en l’acció, assistim a aquestes sessions tòpiques durant les quals els personatges principals hauran d’intentar solucionar els seus problemes personals a través de jocs de rol i d’altres propostes.
Tots els actors ho fan tan bé que ben aviat et sembla que la situació és real i que estàs tafanejant des de fora aquesta activitat, gràcies a la qual coneixerem les circumstàncies que envolten els protagonistes. El text és un homenatge als xarnegos, a tota aquesta gent que fa dècades va venir a guanyar-se la vida a Catalunya i que ha esdevingut ja catalana a través de tot un seguit de circumstàncies i actituds que de vegades poden semblar fins i tot pintoresques o banals.
De forma inevitable hi sorgeix la política, però ho fa de passada i de forma amable, sense forçar acudits recurrents sobre l’actualitat, amb intel·ligència. La primera part de l’obra desvetlla el somriure i la rialla però al final, quan es manifesta el rerefons de les actituds dels personatges, ens emociona. De tota manera no és fàcil enllaçar el to irònic del principi amb el sentimentalisme posterior i en algun moment potser s’incideix massa en aquest to emotiu del desenllaç, cosa que no treu grapa a una proposta reeixida i a un text escrit amb el cor i a partir d’experiències personals.
L’obra resulta convincent i sincera, parteix de situacions que ens són conegudes i de personatges que coneixem però tot plegat no seria suficient sense uns actors excel·lents. Roser Batalla és una de les millors actrius de la seva generació, potser no tan coneguda ni reconeguda com d’altres però que és capaç de fer tot tipus de papers. Albert Eguizábal, el conductor de l’activitat, dóna versemblança i sentit a un personatge que podria caure fàcilment en el tòpic. Pedro Cánovas, un molt bon actor de vocació tardana, resulta un pare convincent i convençut i Alicia Puertas és una d’aquestes actrius joves actuals molt ben preparades i amb molts recursos. Resulta excel·lent en el seu paper de noia de trenta i alguns anys sense ofici, benefici ni parella i incapaç de prendre decisions radicals mentre es queixa de tot i de tothom.
Potser no és just remarcar un paper per damunt dels altres en aquesta obra coral però és que resulta impossible no treure’s el barret davant l’actuació d’Alzira Gómez, qui sembla ben bé arribada d’un d’aquests centres cívics de barri on la gent gran fa tallers de tota mena. Xarnegos és una obra amable i compromesa amb la realitat, fa riure i ens toca la fibra sensible i la seva durada és precisa i adient a la proposta. Els fragments audiovisuals inserits potser no farien falta tot i que forneixen referents i complementen el context. L’obra no ens parla tan sols de castellans i de catalans sinó de com cadascú ha de trobar el seu camí i de com les arrels no poden ser mai un llast ni un condicionant que ens limiti les possibilitats que la vida ens ofereix i que en moltes ocasions cal que intentem cercar sense temor.
________
Xarnegos / Almeria Teatre (Sant Lluís, 64) / Text i direcció de Marc González de la Varga / Fins el 31 de gener / 80 minuts / Entre 10,50 i 20 euros / www.almeriateatre.com
