Nicola di Padova. Barcelona
Anunciar un llibre amb la frase “Joc de trons a la lluna” i comparar-ho a la sèrie de ciència ficció de més èxit dels últims anys és, sense dubtes, molt agosarat per a un editorial. ¿De debò està Luna: Luna Nueva a l’altura de la sèrie de George R. R. Martin o només és un ganxo de màrqueting perquè tothom hi caigui? La resposta és absolutament sí.
Luna Nueva és el primer llibre d’una trilogia, publicat en anglès el 2015 i ara en castellà per Ediciones B en el seu segell Nova (amb traducció de Natalia Cervera de la Torre). Al principi els llibres havien de ser dos, però l’autor va anunciar que hi havia més per explicar, així que els llibres seran tres, el segon dels quals serà publicat en 2017. L’autor, l’anglès Ian McDonald, no és un nom nou de la literatura de SF; guanyador dels premis Locus, British Science Fiction Association Award, John W. Campbell Memorial i l’Hugo, és reconegut com un dels millors de ciència ficció del món i Luna ha estat extensament aplaudit per la crítica i els lectors i la nord-americana CBS està ja preparant una sèrie de televisió.
La novel·la ens situa en l’any 2100. A la lluna s’ha desenvolupat una colònia basada en els contractes, els negocis i la industrialització. Les cinc corporacions més importants, els Cinc Dracs, controlen l’economia lunar. Els protagonistes principals de la història són els membres de la família Corta, un dinastia que controla la societat Corta Hélio, la major productora d’heli-3, creada per Adriana Corta, una dona d’origen brasiler que en els primers anys de la colonització va saber crear la seva fortuna començant de zero. Els Corta són units per vincles matrimonials amb els altres Dracs i conviuen en una situació bastant pacifica, fins que una sèries d’incidents comencen a minar l’estabilitat de les relacions entre els Corta i els Mackenzies i velles rivalitats tornen a encendre’s.
Ja des de les primeres pàgines, la història avança molt ràpidament i l’autor no perd temps en explicar-nos el món futurista de Luna, la qual cosa fa que les primer cent pàgines confonguin una mica, però la història avança com un tren en marxa i aprenem més d’aquesta societat a mesura que anem llegint. Es tracta d’una societat fortament dividida entre els rics que viuen a les profunditats de la lluna, protegits de les radiacions solars, i els treballadors que viuen i treballen a les mines a la superfície. El món creat per McDonald sembla ser, per una banda, molt lliure (la sexualitat és lliure, no hi ha distincions entre heterosexuals, gais o sexe neutre) però al mateix temps profundament controlat en tots els aspectes de la vida per contractes. A la lluna ni tan sols l’aire i aigua són un ben gratuït, tot té un preu, així que en el fons ningú és realment lliure perquè s’han de rendir comptes amb la LDC (Lunar Development Corporation).
Entre curses sobre la superfície lunar, homicidis, maquinacions, traïcions i secrets, Luna: Luna Nueva no deixa de colpir des del principi fins al explosiu final gràcies al seu ritme ràpid i addictiu. Arribareu al final i en demanareu més, perquè estem davant d’un llibre que és una sorpresa contínua, comparable per molts aspectes a Joc de Trons o, pels amants del gènere, a l’inoblidable trilogia de Mart de Kim Stanley Robinson. Segurament, serà la millor novel·la de ciència ficció que llegireu aquest any.
