Patricia Tena. Barcelona
Els que estimem els animals sabem perfectament que la seva companyia i el seu amor poden canviar radicalment la nostra vida. Els més afortunats tenim la nostra pròpia història, altres les coneixen per amics o coneguts. També les hem vist al cinema i a la televisió (els de la meva generació hem crescut amb la pel·lícula Colmillo Blanco, adaptació de la novel·la de Jack London, que cada any feien per TV) i, els més lectors, també les hem gaudit en paper. Alguns exemples que recomano són els gossos protagonistes d’El arte de conducir bajo la lluvia, de Garth Stein (Suma de Letras) o El perro que me cambió la vida, de John Dolan (Grijalbo); els gats de Dewey, de Viky Myron (Ara llibres) o Un gato callejero llamado Bob, de James Bowen (Esfera de los libros); o, fins i tot, un exòtic pingüí en Lo que aprendí de mi pingüino, de Tom Michell (Plaza & Janés). L’actriu i presentadora de televisió Marta Torné, encarregada de conduir l’espai de Telecinco Cámbiame, ha estat una de les darreres en compartir la seva experiència personal. Enguany ha publicat Marta & Rufus: #lafelicidaderaeso (Suma de Letras), un llibre que com ella mateixa explica, no és tant una novel·la com un diari personal, ja que assegura que el 90% del que llegim és real.
Les similituds són òbvies: la protagonista és Marta, una noia que ha deixat la seva Barcelona natal per anar a Madrid a buscar sort en el món de la interpretació. Tot i que està tenint cert èxit amb una sèrie de TV, la seva vida trontolla perquè acaba de trencar de forma traumàtica amb la seva parella i se sent sola perquè el seu company de pis viatja freqüentment. Per fer front a aquesta crisi existencial decideix tenir cites esporàdiques amb homes però al final de la nit la sensació de solitud és pitjor encara. “Tengo 35 años, no tengo hijos y al ritmo que voy me voy a quedar sola para siempre. Necesito algo en la vida que me haga ser más responsable. Bueno, y si me da cariño, mejor. Ya está. Esta misma tarde me voy a comprar un perro”. Tot i que sembla una decisió un tant precipitada (ella mateixa ha reconegut als periodistes que en principi va ser un acte d’egoisme total), quan va a buscar a un petit Yorkshire a la botiga d’animals més propera canvia la seva vida. L’anomena Rufus, en honor al cantant preferit de l’autora, Rufus Wainwright, i es converteix en el company de la seva vida i l’ajudarà fins i tot a trobar parella.
Marta & Rufus, a diferència de les obres abans citades, no té ni la profunditat ni el sentiment necessaris per marcar realment al lector i convertir-se en una història per recordar. Juga amb l’avantatge que alguns lectors decidiran apropar-se a la novel·la per la curiositat que sempre suscita saber com escriu algú a qui estem acostumats a seguir en altres àmbits. La seva és una història senzilla, sense pretensions, una mica superficial també, amb tocs d’humor ja que s’alternen dues veus narratives: la de Marta i la del propi Rufus, que ens explica des del seu particular punt de vista els principals esdeveniments. El Rufus protagonista del llibre va morir l’octubre passat i l’autora va decidir que la novel·la seria el millor homenatge i agraïment cap a ell. Com es diu en un moment de la història, a vegades busquem l’amor entre els individus de l’espècie equivocada. Actualment, Marta Torné conviu amb un altre Yorkshire, Rufus Junior, amb compte propi a Instagram (@rufus_junior), i ja ha anunciat que podria ser el protagonista de propers projectes literaris.
