Annie Ernaux (Normandia, 1940), una de les veus literàries més importants de França és encara poc coneguda entre nosaltres. Els seus llibres són molt personals, l’autora es mostra reticent quan els etiqueten com a novel·les ja que són relats originals i inclassificables a l’entorn de la seva experiència vital. Ernaux ha publicat alguns dels seus llibres, en castellà, a diferents editorials, de forma una mica atzarosa. La mujer helada, de 1981, no es va poder llegir en castellà (a Cabaret Voltaire i amb traducció de Lydia Vázquez Jiménez) fins el 2015 tot i que a França compta amb moltes reedicions. En aquest llibre l’autora incideix en el tema de com una dona ben preparada i amb ambició professional es veu limitada, a desgrat i fins i tot de forma una mica inconscient, així que es casa i té fills.
D’Ernaux podem trobar a casa nostra alguns títols importants, molts dels quals publicats per Tusquets, però res en català malgrat que existeix alguna cosa traduïda al basc. Sorprèn el gran volum d’informació sobre la seva literatura que trobem a la xarxa, entrevistes, reportatges, estudis sobre l’estil i la temàtica. Ernaux ha fet literatura de la seva vida i ho ha fet amb un estil propi, acumulatiu i contundent, amb frases breus i expressives, a tall de ganivet, com comenta ella mateixa en algun lloc. Potser els seus llibres no es poden considerar estrictament narrativa però avui els límits del gènere són imprecisos, confusos, ja que hi cap de tot, en aquest calaix de sastre de la novel·la del present. Ernaux ha manifestat més d’una vegada que no utilitza l’escriptura com a catarsi, encara que això, contemplat de portes enfora, resulti discutible.
Aquest llibre pertany als seus inicis en el món literari i en ell l’autora explora els condicionaments sociològics de l’educació ambiental femenina que fan que de forma recurrent, malgrat fins i tot en casos com el seu, a la França il·lustrada, amb estudis i una família poc convencional al darrere, aboqui la dona a l’aparellament, el matrimoni i la maternitat. Volem pensar, encara més quan som joves, que decidim pel nostre compte però la majoria de decisions venen canalitzades pel pensament vigent en cada moment, molt més important que l’educació rebuda o que la família de la qual es procedeix.
La literatura sociològica d’Ernaux no deixa indiferent. El sexisme subtil es va adaptant al que toca en cada moment quan algú entra a fons en el tema, per exemple, de les modes estètiques però també de les modes en el capteniment. La mujer helada és un recorregut amarg i lúcid sobre els anys d’aprenentatge, la infantesa, l’escola, la universitat, fins arribar al temps de festejar i al matrimoni, amb l’afegitó de la mitificada i santificada maternitat. El tema polític és marginal, en aparença. No hi ha militància activa explícita en aquesta Ernaux dels vuitanta però sí una mena de consciencia de classe i, evidentment de gènere. Les primeres persones, també homes però encara més dones, que accedien als estudis universitaris procedents de classes socials humils es trobaven amb un món hostil i elitista, amb complex de superioritat i al qual es desitjava pertànyer.
Ernaux, filla única d’una botiguera de poble, el marit de la qual tenia cura de coses com ara fer el dinar o rentar els plats, activitats aleshores mal vistes en els senyors, fins i tot a la França admirada, i per a la qual la pols damunt dels mobles tenia molt poca importància, es va casar amb un burgès il·lustrat. Aquí el tema surt de passada però el tracta més a fons en d’altres llibres. La mujer helada és una mena d’introducció no massa llarga a la lucidesa, des d’un punt de vista femení, evidentment. Mémoire de fille és el darrer llibre publicat de l’escriptora, a França. Paga la pena accedir a la seva obra en la llengua original, al capdavall no són volums massa extensos i l’esforç es veu recompensat amb escreix. En els seus llibres Ernaux evoca el seu pare, la seva mare, la servitud irracional de la passió amorosa, el pes de la cultura i molts temes que ens situen en un context contemporani en el qual els sentiments, el record, la memòria, tenen també un pes específic.