El tàndem format per l’il·lustrador Benjamin Lacombe i l’escriptor Sébastien Perez sembla tenir predilecció per dones i personatges fantàstics femenins plens de força, misteri i certa màgia. Després d’haver treballat junts en llibres com Genealogía de una bruja o El herbario de las hadas (Edelvives), entre d’altres, aquesta vegada presenten la seva particular visió de la cèlebre pintora mexicana Frida Kahlo. A Frida (Edelvives) una sèrie d’extraordinàries il·lustracions de gran format ens mostren els temes centrals del seu univers, els esdeveniments que la van marcar i que van condicionar tota la seva obra pictòrica. Un llibre–objecte format per pàgines encunyades repletes de detalls, sorpreses i simbologia que formen en si mateix una obra d’art pròpia. I, com no podia ser d’altra manera, parlant d’una dona que tenia com a lema “Viva la vida”, ple de color i natura.
Patricia Tena. Barcelona
No és la primera vegada que pintes a Frida, fa uns anys ho vas fer per a una col·lecció d’objectes de l’Ecole Française. Creus que devies als teus seguidors ampliar aquell projecte?
Sí, es cert. Vaig dissenyar ja fa molt temps una Frida per a una col·lecció d’objectes que es va vendre molt bé. Al meu viatge a Mèxic, malauradament m’he trobat amb objectes que reproduïen de forma il·lícita aquell primer disseny: bosses, penjolls, samarretes… Vaig descobrir qui era Frida quan tenia uns 10-12 anys, al veure una targeta que reproduïa Autorretrato con monos. Però no va ser fins que vaig començar a estudiar història de l’art, uns quants anys després, que realment em vaig sentir captivat pel seu univers.
Precisament volia comentar-te que a Playa del Carmen, a Riviera Maya, he trobat molts accessoris i objectes amb la teva il·lustració de Frida. Imagino que és pràcticament impossible que l’autor tingui algun tipus de control sobre això.
És molt dolorós ser testimoni d’aquest robatori, perquè és el que realment és. Si una persona que valora la meva feina s’imprimeix una imatge per ús propi, no m’importa. Ho entenc. Però quan darrera ja hi ha un comerç il·lícit i irregular, és imperdonable. El pitjor és la sensació d’impotència, ja que, com bé dius, jo no puc controlar-ho de cap manera.
Com et planteges el llibre tenint en compte que ja s’ha dit i escrit molt sobre Frida Kahlo?
Va ser un repte, però de fet, sempre ho és. Per això a Sébastien i a mi ens va semblar indispensable anar a visitar la Casa Azul (Coyoacán, Mèxic), on es veuen objectes de Frida que no són tan coneguts però que a la vegada són una gran font d’inspiració. De fet, aquí vam decidir que el llibre tingués capes diferents amb pàgines encunyades (papers perforats). A la seva casa-museu només hi ha unes quatre pintures de Frida, perquè la casa en sí es la gran obra d’art: és el temple de Frida, la seva església. Mira aquesta nina feta amb paper maché!!! No et sembla fantàstica? (em mostra a la seva tablet moltes fotografies de la seva visita per la casa-museu).
Has presentat el llibre recentment a Mèxic, com van acollir aquesta obra sobre una de les seves màximes representants?
El meu públic no és fàcil. Tenen expectatives molt altes i haig d’enginyar-me-les per pensar idees noves que els agradin. Són exigents i això m’obliga, en el sentit positiu de la paraula, a ser exigent jo també. Per a mi ha estat un repte anar a Mèxic a presentar el llibre, ja que Frida és el tresor nacional d’allà. Era com passar un examen molt dur, però vaig fer els deures i crec que el resultat és un bon homenatge. Pel que em van dir els mexicans a les signatures de llibres, hem aprovat l’examen!
El reconeixement artístic de Frida és indiscutible, però també parles de certa incomprensió envers el seu treball. A què et refereixes?
Moltes vegades se l’ha titllat de narcisista o de què les seves obres són massa crues i poc atractives estèticament parlant. Per a molta gent, a França mateix, Frida encara és una dona amb bigoti, flors al cap i celles juntes. Crec que és un d’aquells casos en el que saber la seva biografia fa que valoris d’una manera diferent la seva obra, perquè en el seu cas anaven sempre de la mà: la columna trencada, l’accident, els avortaments, les infidelitats de Diego… tot aquest patiment el reflexa sempre als seus quadres. La figura de Frida Kahlo ens mostra que les dificultats de la vida poden acabar creant una gran obra. Frida és el cas més particular que conec, per això, aprendre a sobrepassar les dificultats amb intel·ligència és el gran tema del llibre.
Un llibre que conté moltes capes, pàgines encunyades que ens mostren pràcticament les entranyes de la pintora.
Volia que les il·lustracions tinguessin tres capes: la primera és la més superficial i la que veu tothom, la segona està lligada a la seva vida i biografia i la tercera fa referències budistes, asteques, taoistes o a la cultura mexicana en general. Amb aquestes tres capes es pot fer una lectura el més profunda possible. Frida era una dona complexa i amb moltes capes també.
Aprofito que ens acompanya Sébastien per preguntar-li com va ser el procés creatiu del text?
S.P.: Tenia clar que no volia fer una biografia, sinó que preferia centrar-me en explicar el procés creatiu de Frida. Quan Benjamin i jo treballem junts normalment fem el text i després les imatges, però en aquesta ocasió ho hem fet al revés. Ell em va preparar un storyboard que t’ensenyo ara mateix a la tablet (ho fa), dividit en nou temàtiques: l’accident, la medicina, la terra, la fauna, la mort, la maternitat, l’amor, la columna rota i la posteritat. Jo vaig seleccionar fragments dels seus diaris i de la seva correspondència personal que eren pertinents per aquests temes.
Et va sorprendre especialment alguna cosa mentre et documentaves amb els seus escrits personals?
S.P.: Sí, que sovint acabava les cartes amb la frase “No m’oblidis”. En el fons era una dona que se sentia sola i tenia por de caure en l’oblit. Vull pensar que aquests homenatges li fan veure d’alguna manera que això és impossible.
Benjamin, s’està convertint Frida en una icona de moda? És impossible no trobar a qualsevol mercat o fira algun producte amb la seva imatge…
Bé, ella en vida ja va ser una icona de moda! Primer de tot va ser respectada com a pintora però també és cert que el seu particular look va ajudar a que fos mundialment reconeguda. Va ser portada de Vogue i Elsa Schiaparelli va fer un vestit anomenat “Madame Rivera”! La seva figura va ser important per molts motius però també perquè simbolitzava l’emancipació de la dona: tenia amants, aventures amb altres dones, anava a manifestacions polítiques… I va aconseguir una cosa extraordinària: no va ser coneguda com “la dona de Diego Rivera” sinó que ell va ser conegut com “el marit de Frida”. Frida és la llibertat absoluta.
