Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Els llibres o les pel·lícules assoleixen importància i grandesa quan sobrepassen la seva temàtica, lligada a un temps i a unes circumstàncies, i els sentim com a universals, ens hi trobem reflectits d’alguna manera. Els bons llibres, en general, no defensen tesis ideològiques o, si ho fan, no ens n’hem d’adonar. Una novel·la en la qual es pot copsar aquest sentiment d’universalitat és La familia Karnowsky (Acantilado). El seu autor és Israel Yehoshua Singer, germà de Bahevis Singer, el premi Nobel. Una altra molt bona novel·la de l’autor, Los hermanos Ashkenazi, va passar una mica de puntetes però aquest altre ha tingut una acollida important per part del públic lector.
A l’altre germà Singer, el del Nobel, el vam conèixer amb motiu, sobretot, de la concessió del premi i podem disposar d’un gran nombre de llibres seus a l’abast. De Yehoshua de moment, ens hem de conformar, si no sabem prou anglès, amb aquests dos. I de la noia de la família, una altra escriptora, Esther Kreitman, encara no es pot trobar res ni en castellà ni en català.
Les històries familiars ens impliquen a fons, tots formem part d’una família, millor o pitjor. Amos Oz, un altre jueu, ha escrit en moltes ocasions sobre la importància de les històries familiars. Les famílies, al contrari del que de forma brillant va manifestar Tolstoi, en general no són felices o desgraciades de forma absoluta sinó que, com les persones, passen per èpoques diferents. Tot i que en aquesta novel·la es parla sobre jueus i podem arribar a saber moltes coses a l’entorn de les seves circumstàncies familiars i els seus costums, i fins i tot al final del llibre se’ns ofereix un vocabulari per tal d’entendre els molts mots en jiddisch amb els quals ens ensopeguem en el text, seria un error centrar l’interès que pot desvetllar el llibre en aquest aspecte específic.
Avui ens estan arribant molts autors de l’Europa central i de l’Europa de l’est oblidats o desconeguts per nosaltres, que ens forneixen una visió polièdrica d’aquella societat tan diversa. Tot aquell món és complex, ha generat migracions diverses i crueltats de les quals el nazisme, va ser, evidentment, la més visible i absoluta. Però al principi del llibre ja coneixem gent que s’ha instal·lat a Alemanya en haver d’abandonar altres pàtries de l’est i que no és del tot ben acollida pels qui ja són alemanys. Quan comença a haver-hi problemes bèl·lics amb els russos els procedents d’aquella zona, i no tan sols els jueus, reben per totes bandes, fins i tot per part dels jueus que van arribar abans.
Un dels aspectes imprescindibles i més inquietants de moltes històries és copsar com es va congriant de forma irracional la tragèdia col·lectiva. Els símptomes de l’epidèmia antisemita van sorgint amb comptagotes i també el món dels jueus és divers i uns es creuen millors que els altres i fins i tot es pensen que no aniran per ells. La lucidesa, en aquesta mena de situacions, no és habitual i, en tot cas, les veus dels lúcids s’ignoren i no es volen escoltar.
L’autor del llibre no incideix en excés en el tema històric, la família i el seu entorn són l’eix vertebrador del que s’esdevé. Hi trobem els canvis generacionals, les dèries dels adults, els costums indefugibles, el pes de la religió i la tradició, l’amor i el desamor. I al voltant dels Karnowsky ens ensopeguem amb tot un mosaic de personatges inoblidables, com aquest metge avançat a la seva època, generós i altruista, i la seva filla, que abandonarà la medecina per dedicar-se a la lluita política. Al llarg de tres generacions la família maldarà sense èxit per sobreviure en pau, malgrat que respirem una mica quan alguns dels personatges aconsegueixen salvar-se amb una nova emigració, en aquest cas als Estats Units. Com que no podem ignorar el que va passar continuarem patint pels qui no han volgut ni pogut marxar de les fogueres. I fins i tot per la difícil adaptació dels qui se n’han escapat.
I és que la salvació personal té els seus condicionants i les seves servituds. Els cants de sirena del Nou Ordre, amb la seva parafernàlia d’uniformes, músiques i proclames, té el seu atractiu per als joves, fins i tot per aquest jove de la família que vol ser com els altres i no es vol sentir exclòs. Podem trobar molts paral·lelismes entre aquesta família i les nostres, entre els coneguts i saludats dels Karnowsky i els nostres veïns d’ara i d’abans.
No sempre els símptomes de les epidèmies fan que aquestes es desenvolupin d’una forma tan massiva, cruel i irracional com va passar a Alemanya, amb la col·laboració d’altres països, és clar, els quals van esmerçar esforços diversos per contribuir a l’extermini de les víctimes propiciatòries, en aquest cas, els jueus, els més afectats, evidentment. Fer caure el gran pes de la culpa en els alemanys, molts dels quals van ser les primeres víctimes de la situació, ha fet que durant molt de temps s’obviés la culpa de molts col·laboracionistes, fins i tot a petit nivell local.
En moments difícils fan més por els veïns que els grans poders polítics i a totes les guerres se’n poden trobar munts d’exemples. Un savi dels molts que surten en aquest llibre, en el moment en què esclata la primera guerra mundial, recorda a un dels protagonistes que allò de Caín i Abel és molt antic i que no ens en podem escapar. Segurament sigui així i no ens ho volem acabar de creure. La novel·la no vol justificar res ni demostrar cap tesi, la gent és com és i et pots trobar de tot al llarg de la vida, els fills surten com surten, diferents de nosaltres, susceptibles de sentir-se atrets pels cants de les sirenes més impresentables. Ens trobem a les pàgines del llibre tot un ventall de temes i amb fragments inoblidables en les reflexions que fan els personatges que envolten aquesta família sacsejada per la història i per la pròpia cultura, però amb la intel·ligència suficient com per entendre la realitat i evolucionar, ni que sigui a patacades i amb l’assoliment de la inevitable maduresa vital.
Punt i apart mereixen les dones que hi surten, sense un paper tan central com els homes però que resulten clau en el conjunt de la narració. No cal que ens diguin que els nazis eren dolents, ja ho sabem, l’important és poder entendre d’on surt aquest complex d’inferioritat humà que fa que es cerquin víctimes i culpables que reblin el clau de la nostra suposada superioritat absurda i com la llavor del mal pot donar uns fruits tan verinosos, ni que ho faci de forma lenta i gairebé imperceptible, fins i tot després de florides enganyoses.
És important tenir en compte la data de la publicació del llibre, 1943, i també que el seu autor va morir de forma prematura un any després. La novel·la té moments d’ironia intel·ligent, com quan ens explica que fins i tot en els moments d’intimitat matrimonial aquest senyor que vol ser alemany s’exclama en aquesta llengua i no en el llenguatge familiar, cosa que angunieja la seva discreta esposa. El capteniment del jove de la tercera generació familiar ens evoca paral·lelismes evidents situats en el nostre present. ¿Per què algú educat de forma liberal és abduït en alguna època de la vida, en general durant la joventut, per idees totalitàries de rerefons violent?
Entenem que un imbècil ximple i gandul, com el cunyat del protagonista, trobi en la situació el seu mitjà natural però no tots els qui donen suport a la irracionalitat són ganduls ni ximples. No resulta còmode ni heroic haver d’admetre allò tan vell de la gran família humana però sigui com sigui totes les guerres són civils i tots ens assemblem molt més del que desitjaríem, en el bo i en el dolent. I aquella antiga màxima moral, la regla d’or, reproduïda a la llegenda nostrada de la bota de Sant Ferriol, el que no vulguis per tu no ho vulguis per ningú, té una vigència absoluta sense que sembli que s’hagi convertit mai del tot en llei universal d’obligat compliment. En tot cas, La familia Karnowsky ens parla de nosaltres mateixos a més d’oferir-nos un fresc inoblidable sobre la història d’Europa durant el segle passat. Sap greu acabar el llibre, té un final una mica apressat que ens obre molts més interrogants i desitjaríem acompanyar la família durant més temps, aquest és un dels privilegis dels bons llibres, que sap greu acabar-los.
