Anna Todd (Dayton, Ohio, 1989) és tot un fenomen internacional de la literatura juvenil, gràcies als llibres de la sèrie After (Columna/Planeta), que narren la història d’amor entre dos personatges. El primer d’aquests llibres és un dels èxits més sonats de la plataforma Wattpad, on els lectors poden compartir les històries que ells mateixos escriuen. En l’actualitat l’autora viu a Los Angeles amb el seu marit, amb qui es va casar als divuit anys. Durant els tres cops que ell, que era militar, va estar mobilitzat a l’Iraq, ella va fer feines diverses i curioses, com ara vendre maquillatge o atendre el mostrador d’Hisenda. Es declara una apassionada de One Direction i de les històries d’amor, li fruit d’això va començar a escriure les seves històries. La darrera d’elles és Sisters (Columna/Planeta), una versió moderna del clàssic Mujercitas, protagonitzada per quatre germanes molt diferents entre elles que juntes esdevenen fortes.
S’escriuen milers de novel·les juvenils, però poques acaben esdevenint un best seller. Què fa que una novel·la connecti tant amb els joves?
Jo parlo amb l’adolescent de veritat, el del carrer, i intento fer-ho en el mateix llenguatge i tractant els temes que realment li preocupen. Crec que ells reclamen precisament això, trobar llibres amb personatges amb els que se sentin identificats, de la manera més natural possible, sense artificis.
En canvi, novel·les de fantasia tipus Els jocs de la fam són també un èxit.
Sí, i no crec que sigui incompatible. Crec que un lector dels meus llibres pot gaudir moltíssim amb Els jocs de la fam i els lectors de Suzanne Collins poden acabar llegint els meus llibres. L’important aquí és oferir als joves una porta d’entrada a la literatura, i una vegada dintre que es moguin per on vulguin.
De totes maneres, el lector jove d’avui reclama que la literatura juvenil trenqui amb tabús?
Crec que sí. Els joves d’ara parlen sense complexos d’homosexualitat o dels problemes del racisme, perquè els adolescents són més complexos del que ens pensàvem, i crec que reclamen una literatura amb la que es puguin relacionar. La fantasia és meravellosa i no vull que desaparegui, però també hi ha d’haver una narrativa més realista que fins i tot pugui estar escrita pels propis adolescents.
En general tenim una idea equivocada dels joves, doncs?
Sí, definitivament. Fins i tot la meva àvia sempre es queixa de què els joves estan tot el dia amb el mòbil desconnectats del món, quan és al contrari, estem al 2017 i el món està allà, a l’abast de la mà. Poden estar a Espanya, però connectats amb l’Àfrica, per exemple. A banda, que tenen més empatia, precisament per aquesta connectivitat i interacció amb el món. Un jove pot saber més amb el seu mòbil que un adult llegint el diari. Crec que no els fem cap favor infravalorant-los.
I si els pares llegissin els mateixos llibres que els seus fills, aprendrien alguna cosa sobre ells?
Sí, tot i que cada pare i cada mare és un cas diferent, crec que en general els llaços es podrien estrènyer. Als pares a vegades se’ls oblida que ells també van ser adolescents. I si veuen que els seus fills estan enganxats a una saga que parla de sexe, depressió o ansietat, podran parlar sobre aquests temes amb ells perquè clarament són temes que als seus fills els interessa.
Són diferents els adolescents americans dels europeus?
No, que va. He estat en diferents països d’Europa i tots són iguals. Escolten la mateixa música, veuen les mateixes sèries. Potser sí que les famílies són diferents. Per exemple, m’ha sorprès molt veure que en les firmes de llibres aquí, els joves vénen amb els seus pares, cosa que als Estats Units no passa, els pares deixen els nens volar abans.
Tenint en compte que ara als Estats Units hi ha temes com el masclisme, l’homofòbia o el racisme que estan sobre la taula, li preocupa que els joves puguin fixar-se en models equivocats?
No em preocupen pas els joves. No són ells els que donen suport al sonat de Donald Trump, són els adults blancs. Els joves estan en contra de l’homofòbia, del racisme i la xenofòbia. Per a mi, els joves són l’esperança per superar aquesta bogeria històrica que vivim.
Aquests joves estan trencant amb els rols de gènere?
Sí, en els joves és on millor es veu aquest trencament de rols. Ara tot és com més asexual. Cadascú escull la seva sexualitat, hi ha qui vol canviar de gènere i la resta de joves es mostra molt oberta de ment, ho comprèn. Això és gràcies en part a les noves tecnologies, perquè fins i tot un adolescent que visqui en un poblet petit pot conèixer realitats socials diferents gràcies al mòbil o l’ordinador.
Però també gràcies a aquestes noves tecnologies es cometen abusos, com el sexting o el bullyng que vostè reflecteix en els seus llibres.
Sí, i seria important que els pares parlessin més amb els seus fills. A vegades els fills no volen parlar amb els pares de segons quins temes, així que ajudaria que hi intervingués alguna figura pública. M’encanta la tecnologia, però he vist tants casos de noies que envien una foto molt privada i en un segon els hi canvia la vida, sense que en siguin conscients. Els mestres també podrien tractar aquests temes a l’aula. Pensa que als Estats Units ja s’estan empresonant joves aquests casos d’assetjament. Quan s’envia una foto, has de ser conscient que pot quedar a Internet i afectar-te en el present i en el futur.
Té esperances de què això pugui canviar?
Vull pensar que sí, però en segons quins casos als Estats Units anem enrere, especialment ara que tenim aquest president. De totes maneres, tinc confiança en els joves, però com en moltes coses, suposo que primer hem de tocar fons i després remuntar.
Li agradaria que algun dia els temes que tracta en els seus llibres quedessin desfasats?
Sí, tant de bo! M’encantaria!
Ara acaba de publicar Sisters, una novel·la protagonitzada per quatre germanes que està inspirada en Mujercitas, de Louisa May Alcott.
Quan era jove em vaig connectar moltíssim a aquella història, perquè llavors no hi havia gaires llibres que retratessin aquell món protagonitzat por noies joves que creixien juntes, que accedeixen al món dels adults… I si hi havia algun llibre, era més aviat novel·la romàntica, quan el que m’interessava era aquell univers familiar que compartien els personatges. Mujercitas em va agradar molt, jo volia ser el personatge de la Jo.
És per això que Sisters retrata la convivència en una base militar?
És cert que això ho trobem a Mujercitas, però també és una realitat que jo he conegut, ja que he viscut un temps en una base militar, quan el meu marit estava a l’exèrcit. Em vaig adonar que en allà es vivia una cultura tan diferent, que necessitava explicar-ho d’alguna manera.
Ha canviat molt la seva manera de llegir llibres des que és autora?
Sí, per exemple intento no conèixer els autors de les novel·les que m’agraden, perquè em condiciona i ja no les llegeixo de la mateixa manera.
Ara acaba de deixar vostè el seu editor…
És que els editors d’allà són molt antiquats. Estan molt desfasats, i quan una editorial és molt gran, es perd l’atenció pels detalls. Crec que sóc una escriptora que s’ha fet a si mateixa, he sortit d’una plataforma d’Internet, Wattpad, m’he creat la meva pròpia xarxa de seguidors, i en canvi no tenia opció de decidir la portada dels meus llibres o no podia intervenir en el màrqueting, així que m’ho faig jo tot plegat. Tinc tracte amb impressors i he contactat amb un agent estranger perquè vengui els drets a altres llengües, però ara sóc la meva pròpia editora.
Suposo que és decidir si vol seguir sent escriptora o una industria.
Exacte, i jo vull seguir sent escriptora. A més, no em preocupa la reputació de publicar en una editorial o una altra.
L’èxit d’After la condiciona?
Relativament. En general, sento que ja no haig de demostrar res, perquè ja tinc els meus lectors, i no em trenco el cap per vendre tants llibres com After, perquè aquell llibre va ser un èxit i allà queda. Prefereixo escriure el que a mi m’agrada sense preocupacions per les vendes.
Plataformes com Wattpad democratitzen més la literatura?
Està clar que sí, perquè tenim el control sobre el que llegim, sense que un editor decideixi el que es publica o no. Si vas a una llibreria, més o menys totes tenen els mateixos llibres i els mateixos autors. I si jo hagués portat After a un editor, sense ser coneguda, no me l’haguessin publicat mai. En canvi, al presentar-lo dient que ja m’havien llegit milers de persones, la cosa canviava. I aquí estem.
