Rosa Gómez. Barcelona
Piruetas es l’òpera prima de Tillie Walden, autora que fins ara no tenia res traduït al castellà, i que aterra a Espanya de la mà d’Ediciones La Cúpula. Es tracta d’una novel·la gràfica que ens mostra amb un esperit gairebé de voyeur la vida d’una jove que es muda a Texas, i que té només un enllaç amb el món real, la seva passió (potser passió és anar un pas massa enllà, podríem anomenar-ho estima) pel patinatge artístic. No es tracta d’un llibre emocionant, però ens transmet aquest avorriment clàssic de l’adolescència, el deixar-se portat per una indecisió inherent a nosaltres mateixos, incapaços de dir que ja n’hi ha prou aquest color. És planteja l’adolescència com una pell de la qual hem de mudar, quasi oblidant-la, hi ha un reconeixement d’aquesta decisió i el seu trencament radical.
La protagonista explora el seu lesbianisme d’una forma molt interessant, no s’hi enfronta de forma directa, amb això vull dir que no el tracta com un problema principal, sinó més bé com una circumstància més de la seva vida. Descriu la seva primera relació amorosa com a quelcom natural, tendre i adolescent, que intenta evitar la mirada d’una societat retrògrada i puritana. Però aquesta relació contrasta amb totes les altres que té amb les dones de la seva vida (professores, familiars i amigues), que estan sempre marcades per un desig d’aproximació, al mateix temps que hi descobreix una barrera que li impedeix mantenir una relació honesta i normalitzada. De fet, el llibre està dirigit, des del principi fins el final a la seva companya de patinatge de Texas, Lindsay, de la que ni tan sols va ser capaç d’acomiadar-se.
L’autora té un estil elegant, delicat, amb una certa seguretat en el traç, que acompanya la història que ens explica. Els colors utilitzats fan ressò d’aquesta melancolia, present al llarg de tota la història, s’utilitza un bitó de blau que s’acaba accentuant amb groc, el groc marca els moments de deconstrucció, lligada amb una destrucció real (la de l’edifici, l’accident de cotxe…), són centelleigs de llum que aconsegueixen travessar la dura capa de foscor que li mostra la seva realitat. Poc més a dir d’aquest llibre, que resulta una experiència, una lectura llarga, densa, lenta i massa real algunes vegades. Recomano a tot amant del còmic, disposat a una lectura, que tot i que pot no ser massa amena, sí és profundament interessant.
