Manel Haro. Madrid / @manelhc
Sempre que s’apropen els dates de la Feria del Libro de Madrid, penso que hi he d’anar. L’ambient és fantàstic, el lloc és ideal i realment al Retiro es respira passió per la literatura. El problema és que a la Feria del Libro s’ha d’anar en cap de setmana, que és quan hi ha activitats i autors signant, i viatjar de Barcelona a Madrid sovint surt més car que anar a París o Roma. Així que un comença a fer comptes i pensa, entre tren o avió, hotel, àpats i despeses en llibres, et deixes una morterada. I posats a gastar en llibres, millor anar a una llibreria del barri o la ciutat i amb els diners del tren, l’hotel i demés et pots comprar la tira de títols. Però tots sabem que no és el mateix.
De fet, aquells que pensen que la Feria del Libro és una mena de Sant Jordi que dura tres setmanes s’equivoquen. Tampoc crec que sigui comparable a la Setmana del Llibre en Català. Cada cosa té la seva gràcia, i no cal buscar punts en comú. M’explico: quan un va a la Feria del Libro de Madrid, pot trobar les darreres novetats editorials, els seus autors preferits signant, però el que jo trobo més interessant d’aquesta fira és que un pot anar a conèixer i descobrir. Això és possible perquè a banda de llibreries, també hi ha paradetes d’editorials que tenen a la venda pràcticament tot el seu catàleg. Si parlem d’editorials tan conegudes a casa nostra com Acantilado, Libros del Asteroide o Blackie Books, podem aprofundir una mica en tot el que han publicat pràcticament des que van néixer. I això ens permet saber millor quin és el seu ADN.
Però el que a mi més m’apassiona de la Feria del Libro és que em trobo amb editorials que no tenia ni idea que existien i que fan una feina meravellosa. Per exemple, Fórcola Ediciones, que publica obres de Julio Camba, Tolstói o Kipling. O Valparaíso Ediciones, que fa una aposta molt ferma per la poesia. També hi ha editorials que tot i saber que existeixen, no m’havia aturat a conèixer-les amb un mínim de profunditat. Aquest cap de setmana he quedat enamorat amb Renacimiento, Reino de Cordelia o Caudernos del Vigía. Tenen un catàleg tan acurat, es percep un amor per l’edició tan gran, que un té l’impuls d’emportar-se tots els llibres. Per exemple, Renacimiento té llibres fantàstics de Stefan Zweig, Clara Campoamor i Manuel Chaves Nogales, però també està recuperant autores espanyoles oblidades com Elena Fortún o Luisa Carnés. Per cert, una altra editorial que m’ha fascinat i que també està apostant per Luisa Carnés és Hoja de Lata. Caudernos del Vigía està recuperant a Max Aub i Reino de Cordelia a Edgar Neville, autors d’ideologies contraposades, però exemples de la intel·lectualitat d’una època gris i convulsa a Espanya.
Qualsevol em podria dir que a Sant Jordi o a la Setmana del Llibre en Català també hi ha editorials que mostren tot el seu catàleg. I és cert, però no és el mateix. La Setmana és una fira pensada únicament per al lector en català (i gràcies a això, tenim al nostre abast tot el fons de Club Editor, L’Altra Editorial o Edicions del Periscopi). No és ni millor ni pitjor, és diferent, i les dues fires són magnífiques. I Sant Jordi és cada cop més un dia per vendre novetats editorials i per caçar la firma del personatge de la tele de moda. També és cert que a Sant Jordi vénen diverses editorials de fora de Catalunya com Nórdica o Pepitas de Calabaza, el problema és que en només un dia no dóna temps a recorre amb calma (i sense aglomeracions) tot el Passeig de Gràcia, Rambla Catalunya, Les Rambles i Plaça Catalunya, per citar només les artèries principals del centre de la Barcelona. Vaja, que per passar de les parades de Club Editor i LaBreu, que estan a Passeig de Gràcia tocant a Plaça Catalunya, a la de Meteora, que està al mateix carrer però més a prop de la Diagonal, cal molt de temps.
Torno a insistir: si parlem de Sant Jordi, la Setmana i la Feria del Libro, és millor no comparar, perquè cada cosa té la seva naturalesa i totes tres dates són cites imprescindibles per als amants de la literatura. Però avui tocava parlar de la Feria del Libro, perquè he tingut la sort d’anar-hi per feina i he pogut recordar perquè m’agrada tant ser-hi. Us animo a entrar a les pàgines webs de segells com Renacimiento, Almuzara, Pepitas de Calabaza, Cuadernos del Vigía, Gadir, Calambur, Satori, Reino de Cordelia, Valparaíso, Vaso Roto, Bartleby o Hiperión, per citar només unes quantes. Quina meravella! Ara bé, vaig trobar a faltar una parada de llibres en català, tenint en compte que molta gent de Barcelona va a la fira (per plaer o per feina) i que allà es poden trobar parades de llibres en italià, anglès, alemany i francès, així com parades del gremi d’editors d’Aragó i de Cantàbria. Potser és una ingenuïtat pensar a posar una prada de llibres en català a Madrid, però, ep!, que al centre de la ciutat hi ha la Blanquerna, la llibreria que tan bona feina fa per difondre la literatura catalana. Sí, suposo que un esdeveniment cultural com la Feria del Libro seria una bona oportunitat per apropar més i millor les diverses cultures de l’estat, tot i que no sé quina seria la millor manera de fer-ho.
