Un llibre escrit a quatre mans, o a dos cervells, sempre resulta interessant, i encara ho és més quan pertanyen al 42è president dels Estats Units i a l’autor que gaudeix del Guiness World Record per vendre més de 375 milions d’exemplars. Sense necessitat d’obrir el llibre la curiositat pica a la nostra porta amb un títol que suscita intriga, misteri i una bona història al darrere. Si entrem en el contingut, no li puc treure cap “però” a aquesta novel·la perquè té tots els elements que necessita un thriller. Des d’un primer moment els autors saben fer que un lector comú (com jo) imagine com és estar a la pell de tot un president dels Estats Units, Jonathan Duncan. Mitjançant una narració ràpida i amb capítols breus (un total de 128) els autors ens transporten directament a la Casa Blanca. En un tres i no res passes de ser al sofà de casa i et trobes enfront d’una colla de ferotges polítics que volen el teu cap a qualsevol preu, fent-te preguntes de doble interpretació i amb la premsa sensacionalista que vigila cada paraula.
A poc a poc veus com la feina d’un president no és gens fàcil, i més en un país tan surrealista com els Estats Units. Una de les coses que m’ha sorprès és la precisió de la narració. Estic acostumat a no creure’m cap història d’un nord-americà. Tenen una visió, diguem-ne, peculiar de la història: causen guerres, venen armes, i no saps com acaben per ser els herois que impedeixen fets que ells han provocat. Aquesta visió tan americana no hi és present, per sort. Hi ha crítiques al país que no esperava, i també a la figura del president, fet que contraresta amb tots els llibres de presidents americans que jo havia llegit.
Respecte a l’argument la trama que ens hi proposen és brillant. El President Duncan es troba enfront d’un dels problemes més seriosos que podem tenir en un futur: la dependència d’internet. El llibre reflexa el nivell de control al qual estem exposats, arribant fins a límits que no trigarem a tocar. Internet, els telèfons, els ordinadors, les nombroses càmeres de seguretat que veiem (i les que no veiem) són els detonants d’una catàstrofe cibernètica que té per nom «Edat Mitjana».
Un dels personatges fonamentals és l’Augie. Una d’aquelles ments privilegiades per a la informàtica que canvia de bàndol a causa d’una persecució. En un primer moment és el culpable d’un virus que bloquejarà el país, però després serà de gran importància per a la solució. A més d’ell, altre personatge que aporta una mica de calma a la narració és la figura d’una franctiradora. Ella és sigil·losa, ràpida i letal. En mig de narracions al voltant de la figura del president, la seua història (que acaba trobant-se amb l’altra) contraresta per complet amb la forma de vida d’una figura pública. Qui està enfront del focus mediàtic enfront de qui viu a l’ombra, i el silenci és el seu millor aliat.
Al cor d’aquesta situació de tensió i frenesia esclata la bomba: el president ha desaparegut. Ningú no el troba i les hipòtesis comencen a ser cada cop més diverses: s’ha mort, l’han segrestat, una malaltia que fa que estiga fora del país… Totes són vàl·lides però cap d’elles falses. El lector que comence el llibre descobrirà el final d’aquesta meravellosa trama que Bil Clinton i James Patterson han tret a la llum.
