Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz
Les editorials Ara Llibres i Lumen publiquen un nou llibre de la guanyadora del Premi Nobel de Literatura Toni Morrison, L’origen del altres, que ens descobreix com es viu ser part dels altres, és a dir, dels negres. Arran d’una sèrie de conferències dictades a la Universitat de Harvard durant el 2016, l’escriptora afroamericana presenta un assaig al voltant de la raça, l’origen, la creació de l’altre, l’esclavitud, la negritud o la discriminació racial.
El llibre se’ns presenta, doncs, com un deliciós assaig que estudia diverses perspectives del sotmetiment segons el color de pell i les conseqüències que se’n deriven. Com passa a les novel·les de Thiong’o o d’Alexiévitx, el fet de viure una repressió condiciona d’una forma gegantesca la forma de viure i, en conseqüència, d’escriure. Un dels nombrosos pros del llibre és la capacitat d’avergonyir-nos, de fer-nos reflexionar sobre el paper que ha jugat l’home blanc durant tota la història, i d’afrontar qualsevol teoria que tinga un mínim tret racista amb elegància i amb la dignitat dels qui ho han perdut tot. A més a més parla d’un fenomen que, sovint, els autors africans deixen oblidada d’una forma conscient: l’autoodi.
A mesura que avança el llibre creixen els coneixements de l’autora, qui s’encarrega d’investigar qualsevol fet que pose de manifest fins a quin punt arriba aquesta violació dels drets. Un assaig fàcil hauria estat els costums populars, que eren masclistes i racistes, i fer un reguitzell de comentaris en contra, però no. El llibre mostra allò que no se’ns diu a altres manuals, com la col·laboració de la ciència o de la literatura. La medicina ha contribuït a les mentides en nom de la ciència amb alguns éssers humans com l’esclavista sudista Samuel Carthwright, qui afirmava: “D’acord amb les lleis físiques inalterables és possible desvetllar en els negres, per regla general, i amb molt poques excepcions, unes facultats intel·lectuals suficients per rebre una cultura moral i treure profit a la instrucció, ja sigui religiosa o d’altra mena, sempre sota l’autoritat obligatòria de l’home blanc.”
Quant més avança l’assaig, veiem altres especialitats en les quals l’home blanc hauria de demanar disculpes per tot el mal que ha ocasionat. Un altre dels camps necessaris de tractar és la literatura. Sincerament, he llegit més d’un llibre que s’hi cita i, desgraciadament, ha calgut aquest assaig per a adonar-me de certs comportaments que són fastigosos. Autors com William Faulkner o Ernest Hemingway en són un bon exemple, amb citacions fabuloses que l’autora s’encarrega de recollir.
El llibre no podia arribar en un millor moment, sobretot amb els canvis presidencials als Estats Units. Durant tot el llibre hi ha nombroses qüestions que se’ns plantegen per a fer-nos reflexionar sobre la situació actual de la persona negra. A més a més, hi podem veure la facilitat amb la qual el discurs racista penetra sobretot als barris obrers —prototípicament de classe obrera i d’esquerres— i com aconsegueix aglutinar gent diferent sota una mateixa por: els altres.
