Antoni Garcés. Barcelona
Fins el dia 15 de març es pot veure per primera vegada al Liceu l’òpera Rodelinda de Georg Friedrich Händel, que es va estrenar l’any 1725 al King’s Theatre de Londres i va ser un gran èxit, arribant-se a interpretar catorze vegades (moltes tenint en compte l’època de l’estrena). Rodelinda pertany a un període de gran activitat a la carrera de Händel, l’any anterior a la seva composició havia estrenat, també a Londres, Tamerlano i Giulio Cesare, dos dels seus títols més importants. Al Liceu les òperes de Händel van arribar molt tard essent Giulio Cesare la primera a interpretar-se l’any 1964. De les quaranta-dues òperes de Händel, Rodelinda és la setena que s’interpreta al teatre de les Rambles i per a aquesta estrena el Liceu ha triat un repartiment que funciona molt bé i una producció que sense ser trencadora ens permet apropar-nos a una obra on, com a totes les òperes del barroc, més que un discurs dramàtic el que trobem es un seguit d’àries.
L’argument ens dibuixa una trama política i familiar on Grimoaldo ha usurpat el tron de Bertarido que sembla haver mort. Rodelinda, l’esposa de Bertarido, és obligada a casar-se amb Grimoaldo. Apareix Bertarido, descobrint-nos que la notícia de la seva mort era falsa però la resta de personatges no ho saben. Rodelinda adverteix a Grimoaldo que si es vol casar amb ella haurà de matar el seu fill ja que ella no pot ser reina i tenir al seu costat al fill del seu difunt marit. Bertarido s’adona que la seva esposa li segueix sent fidel i es descobreix demanant-li perdó per haver dubtat de la seva lleialtat. Grimoaldo els descobreix i empresona Bertarido. Aquest escapa finalment i perdona a Grimoaldo, que és víctima dels seus remordiments, per haver intentat usurpar el tron. L’òpera acaba amb reconciliacions i final feliç com era obligat al barroc.
La soprano Lisette Oropesa canta el paper de Rodelinda i és sens dubte el millor d’aquesta producció. És un goig escoltar a la soprano estatunidenca que debuta al Liceu en aquestes funcions i que demostra un domini absolut de la partitura a més d’una gran sensibilitat. La seva veu és bonica i canta amb precisió i elegància totes les dificilíssimes àries que té en aquesta obra. Cal destacar el gran, i únic duet, de l’obra «Io t’abbraccio» que té amb Bertarido al final del segon acte. El contratenor Bejun Metha canta el rol de Bertarido, un rol que no és la primera vegada que canta i que coneix bé. Metha és un dels grans contratenors de l’actualitat amb una tècnica impecable i tot i un començament una mica fred va fer una gran representació amb alguns moments realment impactants com la seva interpretació de l’ària «Vivi, tiranno». Molt bé també l’Unulfo de Gerald Thomson; el contratenor ha fet un gran debut al Liceu amb una interpretació enèrgica i precisa de les compromeses àries del rol. Magnífica l’Eduige de Sasha Cooke, que també debuta al Liceu, tota una sorpresa, una veu bonica i una gran interpretació la situen com un dels punts àlgids de la representació tot i tenir poques intervencions. Joel Prieto canta el paper de Grimoaldo; el tenor espanyol fa una interpretació correcta del paper amb un començament molt fred que va millorant lentament fins al final de l’obra però que no acaba de convèncer. Fluix el debut de Gianluca Margheri (Garibaldo) en una partitura que en molts moments supera les seves capacitats deixant-lo sense alè o fins i tot arribant a deixar anar algun gall.
Un dels al·licients per a aquesta Rodelinda és la direcció de Josep Pons al capdavant d’una peita part de l’orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu que compta amb algunes assistències per complir amb la instrumentació pròpia de les òperes barroques. La direcció de Pons és com sempre acurada, transparent i d’una gran sensibilitat arribant a la genialitat en alguns moments com el duet del final del segon acte on l’orquestra, concentrada com poques vegades l’escoltem, semblava un veritable conjunt barroc sinó en la sonoritat, impossible d’aconseguir amb els instruments moderns, sí en la cohesió i la total compenetració entre tots els músics que van seguir amb precisió mil·limètrica les interessantíssimes dinàmiques que suggeria el mestre Pons. Es nota que aquesta obra s’ha assajat i que ja és el segon títol consecutiu que l’orquestra del Liceu interpreta sota la direcció del seu titular. Cal fer menció a les magnífiques intervencions solistes de la concertino Lina Tur Bonet.
La producció escènica de Claus Guth, que es coprodueix amb el Teatro Real de Madrid, l’òpera de Lyon i l’òpera de Frankfurt és, com dèiem abans, molt conservadora en el que es remet a les accions escèniques però presenta el gairebé obligat canvi temporal. Tota l’acció es desenvolupa en una casa que va girant i que li dóna un gran dinamisme a la representació. Els personatges es van movent per aquesta casa on de tant en tant apareixen una mena de fantasmes que només veu Flavio, el fill de Rodelinda i Bertarido. Aquests monstres li afegeixen a la representació un punt estètic però poca cosa més ja que no queda massa clar què ens vol dir el director alemany amb això. El que sí queda clar en aquesta proposta és la centralitat del personatge de Flavio, a través del qual veiem l’obra, i que podem qualificar com un gran encert. Estem, doncs, davant d’una bona estrena de Rodelinda en un Liceu bastant ple tot i la gran quantitat d’esdeveniments el vespre del dissabte. Val la pena apropar-se a la Rambla per escoltar grans veus i a l’orquestra del teatre a ple rendiment; allò que hauria de passar sempre.
__________
Rodelinda / Georg Friedrich Händel / Gran Teatre del Liceu / Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre Liceu / Director musical: Josep Pons / Director d’escena: Claus Guth / Intèrprets: Lisette Oropesa, Bejun Mehta, Fabián Augusto Gómez, Joel Prieto, Sasha Cooke, Gerald Thompson, Gianluca Margheri / 2 de març de 2019
