Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Encara no hem tingut a Barcelona ocasió de veure gaire teatre d’Alberto Conejero, un dels joves autors contemporanis espanyols més interessants. Més enllà d’una adaptació de Medea i de l’excel·lent Cliff en català i amb una interpretació magistral de Pau Sastre, que va passar per la sala Àtic del Tantarantana, les obres d’aquest dramaturg imprescindible són força desconegudes pels nostres verals. Això explica l’expectació que ha aixecat el pas pel Goya, durant un mes, de Todas las noches de un día. A banda de la suggestiva autoria, l’obra compta amb una direcció de luxe, Luis Luque, i amb dos actors de gruix, que tampoc no són fàcils de veure en un escenari, Carmelo Gómez i Ana Torrent, tots dos en una esplèndida maduresa professional.
L’obra pot desconcertar en alguns aspectes. Al principi costa de situar-nos en el context de l’acció i les motivacions profundes dels personatges, més enllà de la seva turmentada relació, no acaben de quedar ben explicades. Tot i que, evidentment, no cal explicar les coses amb detall ni en tot moment. L’obra es va estrenar a Madrid i està fent una gira per Espanya. Tan sols en podrem gaudir durant fins a primers de juny i és una sort que el Goya ens ofereixi sovint l’oportunitat de veure bon teatre en castellà.
Els personatges, un home i una dona, resten isolats en una casa que forma part d’alguna urbanització i es relacionen en el seu hivernacle, un espai poètic, tancat, i al qual arribem de forma confusa els ressons de l’exterior. Samuel, l’home, és una persona senzilla, que fa de jardiner d’aquesta dama, sola a la casa després de morir un seu oncle. La dona té un promès, que treballa molt lluny i que, de tant en tant, li escriu cartes. Hi ha a l’obra molts ressons teatrals i literaris. L’home experimenta amor i devoció per aquesta dona, de la qual té cura. Una dona qui, després del trencament de la seva estranya relació amorosa a distància, optarà per una vida autodestructiva lligada a traumes familiars antics i tan sols intuïts.
Anirem sabent, més o menys, el que va passar i on és ara aquesta dona, desapareguda. Ana Torrent, Sílvia a l’obra, -expliquen que en homenatge de l’autor a Sylvia Plath, també un esperit turmentat-, alterna el negre i el vermell en el vestuari, en una mena de simbologia, molt present a l’obra, lligada al seu estrany capteniment personal. Carmelo Gómez, Samuel, el jardiner, es mostra com una persona solitària, fràgil, patidora i desconcertada. És una llàstima que aquest gran actor hagi estat oblidat de forma intermitent, o mal aprofitat, malauradament és aquesta una constant pel que fa al món del teatre i del cinema. El text sovint és més poètic que narratiu, el de menys acaba sent el rerefons real de la relació. El tema principal acaba sent el de la condició humana, la solitud i els dimonis interiors de cadascú, exemplificats en la humida fredor d’aquest hivernacle aïllat del mon amb uns vitralls de ressons modernistes.
________
Todas las noches de un día / Teatre Goya (C/ Joaquín Costa, 68) / Text d’Alberto Conejero / Direcció de Luis Luque / 85 minuts / Fins el 9 de juny del 2019 / www.teatregoya.cat
