Fran Seva. Alcalà d’Henares / @franseva_
Vaig descobrir l’Ursula K. Le Guin (Califòrnia, 1929) aquest últim any d’universitat, a una assignatura en què estudiàvem com influeixen el gènere, la raça i la natura en la literatura contemporània en llengua anglesa. Recorde quedar bocabadat amb els seus relats en què la ciència ficció deixa de ser un marc literari ambigu i lluny de la nostra realitat, amb civilitzacions alienígenes i conquestes espacials, i es converteix en un estil en què qüestions com el feminisme, el medi ambient i les relacions socials juguen un paper molt important. L’editorial Raig Verd publicà el 2018 una de les novel·les més destacades de l’autora, Els desposseïts, amb traducció al català de Blanca Busquets.
L’obra conta la història del científic i filòsof Shevek, qui vol desenvolupar una teoria científica. Per fer això ha de viatjar des de la lluna Anarres, on viu, al planeta Urras, dos sistemes completament diferents. Al primer hi viuen en un sistema de cultura solidària en un règim semblant a una anarquia, i el segon és un sistema capitalista i patriarcal, on les desigualtats tant de gènere com de classe social aboquen els habitants a una vida individualista. Al seu viatge per Urras, el protagonista viu enmig d’un xoc cultural en trobar les diferències socials entre els dos planetes. D’una banda, Anarres és un satèl·lit en què una petita colònia d’habitants d’Urras es va assentar temps enrere per construir una nova societat bassada en l’anarquista. Hi ha un problema, no obstant, i és que aquesta lluna compta amb pocs recursos naturals, pel que ha de demanar ajuda en diferents ocasions a Urras. D’altra banda, Urras és una representació de la Terra, un planeta amb un sistema de jerarquies i explotació cap als més pobres.
A més, hi ha una cosa per a què la novel·la acabe d’encisar-me i és el joc que hi dona el llenguatge i la capacitat que té l’autora per a crear nous models lingüístics —cosa que la traductora resol de forma extraordinària—. A Anarres no existeixen algunes categories gramaticals, com ara l’ús del pronom possessiu. Per tant, quan volen referir-se, per exemple, al mocador d’una persona, no és «el seu mocador», sinó el mocador que eixa persona utilitza. El pràvic, la llengua que es parla a Anarres, reflecteix en molts aspectes els fonaments de la societat anarquista —un llenguatge que s’allunya de la possessió i, per tant, la cultura capitalista—, així com també representa la hipòtesi de Sapir-Whorf, la qual estableix l’existència d’una relació entre l’ús que fem del llenguatge i la forma en què entenem la realitat.
Els desposseïts no és sols una novel·la utòpica més dins de la gran quantitat de literatura de ciència-ficció que hi ha, sinó que tracta problemes i inquietuds que, per haver estat escrita fa quasi cinquanta anys, encara romanen als nostres dies. Les relacions de poder, la coexistència de l’espècie humana amb altres espècies, les diferències socials i culturals, tot això i més trobem a aquesta magnífica obra de Ursula K. Le Guin. L’autora, qui va faltar l’any passat, va deixar-nos una lectura plena de crítica social i esperança revolucionària.
