Manel Haro. Barcelona / @manelhc
El monestir de Poblet ofereix una magnífica oportunitat d’apropar-se a la música a través de l’orgue i en un marc tan adequat com la seva església. Es tracta del VII Festival Internacional d’Orgue de Poblet, programa configurat per tres concerts, el primer dels quals el va protagonitzar ahir Juan de la Rubia (La Vall d’Uixó, 1982), organista titular de la Sagrada Família i professor de l’Escola de Superior de Música de Catalunya (Esmuc) que ha actuat als principals escenaris d’Europa, Amèrica Llatina i Àsia, i ha publicat una desena de discos com a solista. Els altres aniran a càrrec de l’alemany Thiemo Janssen (1966), titular de l’orgue Arp Schnitger de Norden (Frísia Oriental) i professor que també ha recorregut el món fent concerts, i de la russa Mona Rozdestvenskyte (1994), qui ha participat en diversos concursos internacionals d’orgue i que actualment treballa a l’església de Bad Driburg (Renània, Alemanya).
Aquesta primera entrega del festival de Poblet, De la Rubia la va començar amb dues peces de Bach, el Preludi i Fuga en re major i el preludi Von Gott will ich nicht lassen, un punt d’arrencada tradicional que va desembocar en una improvisació del propi De la Rubia d’aquest preludi anterior, que Bach va compondre a partir de la melodia francesa Une jeune fillette. Aquesta melodia forma part del repertori de corals de la litúrgia protestant i va ser font d’inspiració de moltes composicions com la Fantasia d’Eustache du Caurroy, que va ser precisament el segon compositor que De La Rubia va interpretar. Resulta molt estimulant escoltar les diverses variacions que es poden dur a terme a partir d’una sola peça tan delicada com aquesta jeune fillette que vaig escoltar per primera vegada en la banda sonora que Jordi Savall va fer per a la pel·lícula Tous les matins du monde.
Escoltar seguits el preludi de Bach, la improvisació de De la Rubia i la Fantasia de Caurroy és un bon exercici per descobrir la riquesa musical que pot oferir l’orgue però també per entendre que un organista no és només un intèrpret que llegeix partitures, sinó que és un músic capaç de fer dialogar diferents estils i de crear peces noves que ens remetin a Bach, Mozart o Brahms, entre altres. És a dir, que una improvisació no és només una petita variació d’una partitura sinó una peça nova, amb caràcter propi, però amb una essència prestada. El programa de De la Rubia el van completar els corals O Welt, ich muss dich lassen, que abraçaven les Variations sérieuses de Mendelssohn, transcrites a orgue per Reitze Smits. El punt i final va ser el Preludi i Fuga en sol menor de Brahms, tot i que el públic de Santa Maria de Poblet va reclamar a De la Rubia més música i aquest, que no va decebre en cap moment, va regalar-los la transcripció que el propi músic va fer de la primera de les Deu melodies basques de Jesús Guridi (1886-1961) i la Sonata en re major d’Antonio Soler (1729-1783). Per si a alguna persona encara li quedava algun dubte sobre el que es pot fer amb un orgue.
_________
VII Festival Internacional d’Orgue de Poblet / 1er concert de Juan de la Rubia / Peces de Bach, Caurroy, Mendelssohn i Brahms / Església de Santa Maria de Poblet / 19 d’octubre de 2019
