Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Chimamanda Ngozi Adichie (Nigèria, 1977) és una rellevant escriptora nigeriana, amb estudis als Estats Units, on ha fet diferents tasques relacionades amb el món literari i acadèmic i que es pot dir que és el seu segon país, ja que alterna les estades allà amb activitats a la seva Nigèria natal. Ha publicat tres novel·les i ha rebut molts premis. També ha publicat llibres de relats breus i assaigs, un dels quals, Tothom hauria de ser feminista, ha tingut un gran ressò i ha estat molt difós per les xarxes.
A l’inici d’Americanah (Literatura Random House) ens trobem a mitjans dels anys noranta, en una Nigèria menada per una dictadura i on els joves tenen un futur incert o sense perspectives. Dos adolescents amb moltes inquietuds i desitjos, Ifemelu i Obinze, s’enamoren i somien en abandonar el país i anar a viure, treballar i estudiar, als Estats Units. Ifemelu, la noia, ho aconseguirà però Obinze, a causa de la burocràcia i les moltes traves legals lligades als canvis polítics, tan sols podrà romandre durant un temps, de forma il·legal, a Gran Bretanya, subsistint amb treballs precaris i explotat, d’on serà expulsat. Al capdavall acabarà fent diners al seu país, en l’emergent negoci immobiliari. La novel·la ens ofereix salts enrere i els dos protagonistes passaran per moltes etapes vitals i dificultats fins a retrobar-se, de nou a Nigèria, al cap de més de deu anys. Ifemelu, la noia, té, de fet, més protagonisme que Obinze i, probablement, aplega en la seva trajectòria i la seva evolució, força trets lligats a l’experiència de l’autora.
La novel·la és molt llarga, més de sis-centes pàgines, i acull, més enllà de la sòlida, malgrat els trencaments i la distància, relació de la parella, moltes temàtiques. Els somiats Estats Units no són allò imaginat en la distància, com sol passar amb tot el que s’idealitza des d’una situació llunyana. La negritud diferencial no existeix en un país on tothom és semblant però es manifesta de ple en una societat multicultural com l’americana, amb les seves dèries, prejudicis i, en ocasions, mala consciència. Malgrat tot, les oportunitats son allà, quan s’aconsegueix una certa adaptació, més evidents, si hi ha capacitat de supervivència i de lluita. I és que l’emigració no ve sempre determinada, com expressa Obinze, per motius de fam o de violència, també la manca de perspectives empeny els joves a cercar unes possibilitats diferents.
L’autora, amb un personal i brillant sentit de l’humor, ens mostra les contradiccions de l’ànima humana, analitza el capteniment de la gent i en palesa les contradiccions. La protagonista endega un blog personal, durant la seva estada americana, que tindrà un gran ressò i l’ajudarà a guanyar-se la vida, en el qual opina sobre el que veu i sent i a l’entorn de la gent que coneix. Pel llibre desfila tot un seguit de personatges inoblidables, com ara una tieta de la protagonista, metge, que va ser amant d’un general nigerià, època en la qual va poder tenir una vida còmoda, fins que les revoltes al país van acabar amb el militar i la van obligar a marxar, amb una criatura, als Estats Units, on no li resulta fàcil homologar el seu títol acadèmic. El fill patirà, en créixer, problemes d’identitat i desubicació que estaran a punt de costar-li molt cars.
El llibre ens situa de ple en el món multicultural d’avui. Al capdavall, amb evidents matisos, el problema dels sense papers, dels il·legals, el tenim ben a prop, també a casa nostra. Hi sura el feminisme modern, la incorporació de la dona en un món en ebullició i el seu paper primordial en la societat del nostre temps, tot i que per a moltes nigerianes contemporànies de la protagonista el matrimoni sigui, encara, com ens explica la protagonista, en retornar, una fita indispensable. L’autora pertany a una generació en la qual, a nivell universal, han sorgit dones lluitadores i independents en tots els àmbits, també, i cal tenir-ho en compte, a països on la situació és difícil per a tothom i, per a les dones, molt més.
La protagonista no defuig aspectes que ens podrien semblar frívols en un altre context, com ara el tema del cabell africà, els pentinats, la roba o el maquillatge, però que tenen una profunditat que ens pot passar desapercebuda, quan afecten persones de cultures i aspectes diferents. Les seves relacions amoroses seran lliures, en tots els sentits, sempre serà ella mateixa i, com en un referent tan llunyà però on ja apuntava un feminisme contemporani, refusarà una vida còmoda amb un home ric, fins i tot atractiu, com feia l’Anna de les Teules Verdes, per retornar als seus orígens i, de fet, al primer amor, després d’un viatge humà i sentimental amb moltes dificultats.
Aquesta és una novel·la plenament contemporània i universal, i tot i que ens dona a conèixer aspectes d’un país que ens pot resultar tan llunyà com Nigèria, amb una rica tradició cultural que encara ens és força desconeguda i que compta amb un gruix important d’escriptors. En el fons ens parla de les dones d’avui, del mon del present, però també del passat, i dels problemes personals i socials que ens encalcen. És aquest un gran llibre i caldrà seguir la trajectòria, ja molt brillant i reeixida, de la seva autora.
