L’emocionant i inversemblant ‘casa de papel’ de Netflix

La sèrie estrella de la plataforma de streaming arriba al final de la quarta temporada amb un possible nou atracament a l'horitzó

Manel Haro / @manelhc


En algun moment el Manel Haro començarà una mena de crítica sobre La casa de papel amb aquestes paraules mateixes. Però després s’encallarà, no sabrà com continuar, passaran uns quants minuts, es gratarà el cap i decidirà que s’aixeca de la cadira, anirà a beure aigua i serà en aquest moment quan nosaltres agafarem les regnes de la ressenya i començarem a escriure el que nosaltres volem. Tenim 37 segons, i en aquests 37 segons haurem d’aconseguir que tot siguin flors i violes. Bé, fins aquí la broma, però si adoptem un to una mica més seriós, podríem dir que la gràcia de la sèrie de Netflix La casa de papel és més o menys aquesta: el Profesor és capaç d’anticipar-se a absolutament qualsevol eventualitat que la seva banda d’atracadors viurà mentre assalten el Banc d’Espanya. És igual que vinguin realment mal dades, no passa res si sembla que tot s’ensorra, tampoc cal preocupar-se si detenen algun personatge, perquè el Profesor –ai!- sempre, sempre, sempre té una solució al seu abast.

Sent honestos, reconec que la primera temporada em va mantenir absolutament rendit a les excel·lències del guió de La casa de papel, però a mesura que han avançat els capítols i hem arribat a la quarta temporada, cal dir que la meva ingenuïtat com a espectador, la bondat amb la qual he gaudit de tantes hores d’acció i suspens, han acabat cedint a cert esgotament i total previsibilitat. Escolteu, que si arribem al punt en el qual el Profesor és capaç de comprar un descomunal helicòpter militar al mercat negre i fer-lo aparcar a la rodalia de Madrid, sabent que el necessitarà per quan hi hagi una rebel·lió a l’interior del banc, quin marge li queda a la policia i al CNI per aturar el seu cop magistral? I què dir que d’un violentíssim intercanvi de trets amb fusells de gran calibre d’on no surt ni una ferida? Per dir-ho d’una manera senzilla, trobo que als guionistes de La casa del papel se’ls han acabat les idees o que han confiat massa en explotar al màxim una mateixa fórmula. Si filem prim, fins i tot és fàcil detectar algunes incoherències que no citaré aquí per allò de no fer spoilers.

Un dels mèrits d’aquesta sèrie rau en el fet que els personatges estan ben creats, i és fàcil sentir simpatia per cadascun d’ells. Suposo que la seva causa també la comprem: enriquir-se, sí, però a base de colpejar el sistema i destapant les seves il·legalitats i corrupcions. De fet, em sorprèn que una sèrie que fa referència constant a les clavegueres de l’estat estigui produïda per Atresmedia, del Grup Planeta. Sí, tot és ficció, però en el fons tots imaginem que els assumptes tèrbols que es plantegen a La casa de papel són més que factibles. Tornant, però, als personatges, he de dir que hi ha una bona plantilla d’actors i actrius al darrere: personalment estic molt complagut amb les feines de Pedro Alonso (Berlín), Alba Flores (Nairobi) i Alicia Sierra (Najwa Nimri), quins tres descobriments! En general m’agraden tots, encara que alguns personatges em carreguen una mica, com Tokio (Úrsula Corberó) i el Profesor (Álvaro Morte), no per una qüestió d’interpretació, sinó perquè els seus personatges se’m fan pesadets. Un altre tema seria el cas d’Arturo Román (Enrique Arce) que és un pallissa, però perquè ha de ser-ho.

Els productors han confirmat que hi haurà una cinquena temporada, només faltaria després de com acaba aquesta quarta part. Segons he llegit, estarien pensant en un nou cop de la banda quan s’acabi l’atracament al Banc d’Espanya. No sé si només són rumors però, si és així, em fa pensar que l’operació a la seu financera acabarà prou bé, potser amb alguna baixa més. El que no sé és si la història es pot allargar tant, però com més avança, més inversemblant em sembla tot plegat i soc dels que pensen que és millor acabar les coses en un bon moment què morir agonitzant. Sigui com sigui, aquí estaré jo, pendent de la pantalla, encara que només sigui per saber quin és el destí d’aquesta banda de personatges peculiars.

Categories
SÈRIES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES