Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Quan vaig llegir que Netflix havia estrenat una nova sèrie documental que havia estat tot un èxit, amb rècords d’audiència als Estats Units, vaig voler saber-ne més, especialment perquè alguns amics meus em deien que l’estaven veient també. La sèrie és Tiger King i el protagonista és Joe Schreibvogel, més conegut com a Joe Exotic, el nom artístic que es va posar nua vegada el seu negoci s’havia consolidat i el seu egocentrisme anava a l’alça. Aquest personatge excèntric està actualment complint vint-i-dos anys de presó per diversos delictes contra la fauna, malversació i, el més greu, contractar un sicari per assassinar la seva enemiga absoluta, Carol Baskin. Però anem per pams.
Schreibvogel era un apassionat dels grans felins, especialment dels tigres, així que va començar a comprar-ne i criar-los fins que va tenir-ne suficient per obrir un parc zoològic a Oklahoma, que es va convertir en una gran atracció per la zona. Mentrestant la directora d’una reserva també de grans felins, Carol Baskin, li declarava la guerra tot denunciant que Joe Exotic maltractava els animals, cosa que ell rebutjava i aprofitava per dir que ella no tractava millor els seus animals. No només això, va fer una campanya perquè la policia la detingués per haver assassinat el seu marit, Don Lewis, qui alguna vegada havia explicat que temia per la seva vida, que tenia por de la seva dona, fins que va desaparèixer sense deixar cap rastre. Els espectadors de la sèrie hauran de decidir si es creuen les paraules de Joe o de Carol, tot i que aquesta Carol… Ai, aquesta Carol…
A banda d’aquests dos personatges, per TIger King n’apareixen d’altres que, tots plegats, semblen una caricatura de l’Amèrica més profunda i rància. Homes que són delinqüents, polígams, amb armes de foc, molts diners al banc, una passió boja pels animals salvatges, mal vestits i sense escrúpols. Joe Exotic fins i tot va presentar-se a president dels Estats Units com a independent i, en no guanyar, es va presentar a governador, fent una campanya que tenia com a iniciatives peculiars repartir preservatius amb la seva cara entre els potencials votants. Tot un personatge. Aquests dies he llegit que, ara que Netflix ha estrenat la sèrie amb tant d’èxit, Donald Trump està valorant indultar Joe Exotic, cosa que no em sorprèn, la veritat. Diria que una de les coses bones de veure aquesta sèrie documental és conèixer una mica millor l’Amèrica de Donald Trump. Oklahoma és un estat profundament conservador i republicà en el qual Trump va arrasar, tant en les primàries del seu partit com en les eleccions a la Casa Blanca.
Com que Netflix mai perd l’oportunitat de tirar del fil de les produccions que li donen molts beneficis, ja ha preparat un episodi extra que s’estrenarà aviat i està pensant en una pel·lícula que ha posat en mans de Ryan Murphy, creador i productor de sèries com Glee, American Horror Story, American Crime Story i Pose. Sembla confirmat que l’actriu Kate McKinnon farà de Carol Baskin, i tot indica que Rob Lowe serà el protagonista, encara que circulen altres noms com el d’Orlando Bloom i el de Brad Pitt (el preferit de l’autèntic Joe Exotic). Personalment em sorprèn l’èxit de Tiger King, trobo que argumentalment no n’hi ha per tant, tot i que és cert que mostra un catàleg de personatges que, si te’ls expliquen, no te’ls creuries, a banda de retratar una societat que no sembla pròpia d’un país civilitzat com els Estats Units. Suposo que, en el fons, aquí està la clau, que fins i tot els mateixos estatunidencs se sorprenen del que passa al seu país. Com no ens hem de sorprendre nosaltres.
