James Joyce i la seva filla

Ediciones La Cúpula i Astiberri publiquen els còmics 'La niña de sus ojos' i 'Dublinés', respectivament, sobre l'autor irlandès
Detall de la coberta de 'Dublinés', d'Alfonso Zapico, publicat per Astiberri Ediciones.

Eduardo Suárez Fernández-Miranda. Sevilla


L’obra de James Joyce resulta el paradigma de la complexitat. El 1973 Weldon Thornton va publicar el llibre Allusions in «Ulysses», les més de cinc-centes pàgines assenyalaven, tan sols, les al·lusions literàries que hi ha a la novel·la de Joyce. La dificultat de la seva lectura ha convertit les seves novel·les en mesura-patró d’intel·ligència. Han estat alguns dels que han buscat en l’obra de James Joyce el reflex de la seva brillantor. Entre les instantànies que apareixen en el llibre Great images of the 20th Century, de la fotògrafa de l’Agència Magnum Eve Arnold, figura la que li va fer a Marilyn Monroe el 1955 a Long Island. S’hi veu l’actriu nord-americana llegint l’Ulisses de Joyce. El món del còmic ha volgut apropar-se a la complicada figura humana i literària de James Joyce mitjançant els seus propis recursos, lluny ja d’aquelles clàssiques quaranta-vuit pàgines a tot color. Dues editorials han coincidit a abordar la vida i l’obra de James Joyce i la complexa biografia de la seva filla Lucia.

La niña de sus ojos, publicat per Ediciones La Cúpula, relata la vida de Lucia Joyce, la filla de l’escriptor irlandès. Els seus autors, el matrimoni format per l’escriptora Mary M. Talbot i l’il·lustrador Bryan Talbot, recorren la tràgica existència de la filla menor de James Joyce. Però ho fan d’una forma inusual. Mary Talbot, filla de James S. Atherton -expert en James Joyce i estudiós de la seva obra més críptica, Finnegans wake-, descriu la seva pròpia experiència com a filla i la confronta, en capítols alterns, amb la relació que va tenir Lucia Joyce amb el seu pare. El llibre narra dues històries que, en alguns moments, revelen sorprenents paral·lelismes.

La vida de Lucia Joyce va estar marcada per una llar inestable i per la relació amb un pare absent i centrat en la seva obra literària. Tot i tenir un gran talent interpretatiu per a la dansa, «aquesta més que notable artista subtil i bàrbara tout ensemble», com diria d’ella la crítica, no va trobar el suport familiar: «Lucia, Lucia. Conforma’t. Una dona en té prou amb saber escriure una carta i portar un para-sol amb elegància», li deia el seu pare. Mary Talbot sent una gran simpatia i comprensió cap a la figura de Lucia Joyce, la qual cosa queda reflectida en aquesta obra. A La niña de sus ojos «els temps i els espais són múltiples, des de les primeres dècades de segle XX fins a l’actualitat, del París dels anys vint a l’Anglaterra de postguerra», explica la contraportada de llibre.

L’il·lustrador Bryan Talbot, autor de Batman: Legends of the Dark Knight, trenca amb l’estructura clàssica de les vinyetes, reflectint una obra de gran força psicològica. El còmic reprodueix en alguns casos fotografies reals, la qual cosa incrementa l’aspecte versemblant del llibre. Entre les últimes col·laboracions de Mary i Bryan Talbot figuren les novel·les gràfiques Sally Heathcote Sufragista i La Virgen Roja. D’altra banda, Astiberri Ediciones publica el llibre Dublinés, del dibuixant Alfonso Zapico, on es recrea la vida de l’escriptor irlandès. Partint de la monumental biografia de Richard Ellmann, l’artista asturià ha estat capaç de crear una obra concisa i de gran minuciositat en els seus dibuixos.

 

la niña de sus ojos

 

El llibre de Zapico reprodueix els moments més destacats de la vida de James Joyce: des del seu origen familiar fins que va morir a Zuric. El veiem d’estudiant als Jesuïtes, o a la Torre Martello de Sandycove -una de les fortificacions de la badia de Dublín-, immortalitzada posteriorment en la seva novel·la Ulisses. Som testimonis de la trobada amb Nora Barnacle un 16 de juny de 1904. Curiosament, el mateix Alfonso Zapico s’introdueix en el llibre en aquesta trobada fonamental. El còmic reflecteix un Joyce errant per Europa entestat a escriure i veure publicada la seva obra, salvant les dificultats que se li presenten. En el llibre hi ha les seves múltiples ocupacions per poder subsistir, els seus problemes de visió o la seva estada a Suïssa durant la guerra. Els seus últims anys va estar dedicat a la seva obra més difícil, Finnegans Wake. Amb ella pretenia, segons confessa, «tenir ocupats als crítics durant tres-cents anys.» Tot i descriure una vida difícil i trista per moments, el to del llibre està ple d’un humor que a el propi Joyce li hauria agradat: «El pitjor és que el públic demanarà i trobarà una moralitat en el meu llibre, o pitjor, se’l prendrà d’alguna manera seriosa, i, pel meu honor de cavaller, que no hi ha en ell una sola línia seriosa», deia l’irlandès.

A Dublinés estan les grans figures literàries amb què James Joyce es va relacionar. Per les seves pàgines apareix Marcel Proust, amb qui va tenir una breu trobada, el poeta Ezra Pound, o el novel·lista Italo Svevo, qui gràcies a Joyce va poder donar a conèixer la seva obra. No podia faltar Sylvia Beach, artífex fonamental de la publicació de l’Ulisses. En la seva primera trobada, recorda Sylvia, «Joyce va aparèixer caminant per un costerut carreró (…). Va entrar a la llibreria i va examinar molt de prop les fotografies de Walt Whitman i Edgar Allan Poe, després es va acostar als dos dibuixos de Blake i, finalment, va inspeccionar les meves dos fotografies d’Oscar Wilde, per seure després en la incòmoda butaqueta al costat de la meva taula.» En la seva biografia recorda com «[Joyce] es va dedicar a ajudar-nos a fer paquets i va descobrir que cada exemplar del seu llibre pesava un quilo i 550 grams.»

L’escriptor Andrew Roberts va dir una vegada que per ser biògraf cal ser «detectiu i dramaturg al mateix temps.» En aquest sentit, Alfonso Zapico realitza un minuciós treball d’investigació, durant tres anys, que l’ha portat a recórrer Europa rere els passos de James Joyce: Dublín, París, Trieste i Zuric són les principals ciutats on va viure l’escriptor irlandès. Dels diversos apunts presos durant aquest recorregut va sorgir el llibre La ruta Joyce (Astiberri Ediciones) en forma de quadern de viatge. Ediciones La Cúpula i Astiberri Ediciones han publicat dos còmics que ens ajuden a comprendre millor un dels grans escriptors del segle XX.

Categories
CòmicLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.