Manel Haro. Perpinyà / @manelhc
El Marché aux Puces de Perpinyà no és un mercat qualsevol i m’explicaré. Cada diumenge al matí, a la gran zona d’aparcament del Parc des Expositions, situat a l’avenue du Palais des Expositions, una mica allunyat del centre de la ciutat, té lloc un mercat que vindria a ser semblant als Encants Vells de Barcelona, però aquells que es feien abans de la construcció de l’actual emplaçament, a tocar de Glòries. És a dir, una esplanada a l’aire lliure amb llençols al terra i tota mena d’andròmines a la venda o paradetes amb roba de segona mà a més d’altres productes de ferreteria i per a la llar. Bé, allà s’hi pot trobar de tot i aquesta és la gràcia d’aquests mercats de brocanters que semblen ideals per als buscadors de tresors, per als nostàlgics i per als amants de les gangues. Moltes ciutats tenen mercats com aquests, coneguts en anglès com a flea markets, i, de fet, a França n’hi ha uns quants marchés aux puces, especialment interessant i gran és el de la seva capital.
En línies generals, doncs, res no fa pensar que el de Perpinyà sigui un mercat especialment rellevant respecte als altres; la part d’antiguitats, per exemple, no és gaire gran, i el material a la venda està bastant maltractat, com passa en altres llocs, de fet. Però quan comences a remenar, trobes coses que una mica sí que impacten, almenys per als visitants catalans. Per exemple, sorprén la gran quantitat de llibres, en castellà i en català, que n’hi ha. M’atreviria a dir que n’hi ha més en aquestes llengües que en francès. Són novel·les, volums d’enciclopèdies, còmics, diccionaris, vaja una mica de tot. Allà em topo, per exemple amb la traducció que va fer Andreu Nin de Crim i càstig de Dostoievski, i que va publicar Proa en una edició de 1977. En una mateixa caixa veig diversos llibres que van ser un èxit durant els anys setanta i vuitanta, novel·les de Mario Vargas Llosa o de Dominique Lapierre i Larry Collins. També un exemplar de Mujer, levántate y anda (1962), de José María Gironella i la vella col·lecció «Historias Selección» dels anys seixanta i setanta de l’editorial Bruguera amb títols sobre Sindbad o Marco Polo. Serien llibres d’exiliats catalans o de fills d’exiliats, potser?
Continuo tafanejant i en un llençol proper veig una caixa plena de segells de tota mena, trencats sense cap cura, de cartes que van creuar la frontera entre França i Catalunya, també amb altres països. Veig segells d’Àustria, però sobretot n’hi ha d’Espanya. Un jove príncep Felip en un segell del 1979 commemoratiu del centenari de l’Hospital del Nen Jesús que formava part d’una carta enviada a la «Sra de Guerra», que vivia al carrer «Roger de Lauria, 117» (potser de Barcelona?). I em pregunto qui era aquesta senyora i què diria aquella carta amb cal·ligrafia de traços llargs i amb tantes floritures. En un altre tros de paper veig el cognom Segura, el nom del mateix carrer i el mateix número, però aquí s’especifica un pis. Serien Segura i Guerra marit i muller? Penso que si hi ha dues cartes enviades a la mateixa casa, potser tota aquesta caixa sigui la correspondència completa d’una família, tota esbocinada ara, separats els sobres de les cartes i retallats els segells, venuts a munts. Per cert, la cara que més abunda és la de Franco, en els segells verds d’1,50 pessetes emesos el 1955 i en els morats de dues pessetes de 1956. Aquí hi ha uns vint-i-cinc anys de trossos de cartes.
Més enllà, veig postals i una bona col·lecció de vells llibres d’oracions folrats amb tapes de pell, mida de butxaca i publicats a Barcelona, tots ells farcits d’estampetes i recordatoris de difunts. També exemplars de la Revista de Catalunya dels anys trenta amb un conte de Mercè Rodoreda, versos de Carles Riba i articles de Rovira i Virgili, Maurici Serrahima, Ferran Soldevila i Lluís Nicolau d’Olwer, entre altres. A prop, un marc de grans dimensions amb una reproducció en paper del quadre La petita i el bon companyó de Francesc Gimeno al peu de la qual hi ha l’emblema de la Generalitat de Catalunya i el nom del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. En quina paret estava penjada aquesta reproducció? De qui era la col·lecció de números de la Revista de Catalunya? I els pins dels jugadors del Barça que es van vendre amb el diari Sport els anys noranta? Hi veig Bakero, Begiristain, Salinas, Amor, Sergi Barjuan, Romario, Guardiola, Ferrer, Goikioetxea, Laudrup i Eusebio. Petites coses totes elles disperses, sense connexió les unes amb les altres, però que a la venda d’aquella manera semblen compartir una història i una memòria.
