Patricia Tena. Barcelona
La il·lustradora i pintora Irene Mala reconeix que quan li van proposar publicar un llibre sobre Tim Burton li va entusiasmar la idea, ja que sempre «és molt millor fer un encàrrec quan el contingut t’agrada de veritat», assenyala. I és que en alguns quaderns de la seva joventut, que casualment va trobar fa poc, apareixen dibuixos de Jack Skellington i altres personatges que podrien formar part de l’univers d’aquest cineasta nord-americà, que va deixar la seva primera feina a Disney perquè considerava que els gossets que ell dibuixava no eren adorables i tendres sinó que semblava que els hagués atropellat un camió. «Burton i jo tenim molts punts en comú, més a nivell conceptual que no pas d’estil. Ens interessen els personatges diferents i preferim la bellesa alternativa a l’establerta. També compartim l’humor negre i el gust per la sàtira», explica.
Per fer aquest viatge il·lustrat, El universo Tim Burton (Lunwerg), ha revisat «fins a la sacietat» tota la seva filmografia ja que volia ser molt fidel a les imatges que ell planteja i no basar-se en els seus records i sensacions. El resultat són unes il·lustracions encisadores, meravelloses i amb una gran força que, si bé es reconeixen de seguida com a burtonianes, també compten amb el seu segell personal. «El que he fet ha estat passar-ho pel meu filtre i ha sortit una mena de gaspatxo en el qual convivim els dos i crec que ho hem casat bastant bé», opina. I és que la soledat, els marginats i els inadaptats amb pronunciades ulleres són membres comuns a les obres d’aquests dos artistes multidisciplinaris que semblaven destinats a trobar-se en algun moment.
Diu l’autora que la pel·lícula que menys li agrada del director és Mars Attacks! «perquè el mateix director es perd una mica», però se sent incapaç de destacar-ne una com a favorita, així que comparteix el seu Top 5: «Eduardo Manostijeras perquè és un poema visual, Bitelchús perquè és molt divertida, Ed Wood perquè és una història meravellosa sobre l’amistat, Big Fish és potser de les emotives i sempre em fa plorar i Sleepy Hollow perquè recupera l’estil de terror dels anys seixanta.» Creu que la seva filmografia et pot agradar més o menys, però el que és inqüestionable és que són bones pel·lícules. Durant el procés de documentació la va sorprendre descobrir la quantitat d’elements que es van repetint al llarg de la seva obra com pallassos, circs, fantasmes, cementiris, gossos, experiments i màquines. També les influències que van acabar formant el seu estil personal, entre les quals destaquen Edgar Allan Poe, els contes de fades, l’expressionisme alemany, el gòtic, Tod Browning o Edward Gorey.
Irene Mala ha publicat també recentment Camarón, la alegría y la pena (Reservoir Books), una biografia sobre el cantautor Camarón de la Isla. «Aquests tipus de llibres no són únicament per a fans, són per amants de la cultura en general. Evidentment si t’interessa el personatge, ho apreciaràs més, però penso que són llibres macos per llegir i contemplar les il·lustracions, a més de profunditzar en temes com el cinema o el flamenc.» Ara està treballant amb Salva F. Romero, coautor del llibre sobre Camarón, en un nou projecte que espera que tiri endavant. Té diverses idees a la rereguarda i ha reprès la pintura. «De tant en tant rebo missatges de persones que em diuen que els encanta el meu treball i que han imprès una il·lustració per posar-la a la paret. I em quedo amb una cara… els comento que jo visc d’això i que si no poden adquirir un original, poden comprar una reproducció a bon preu. A vegades tinc la sensació que no es valora el treball de l’artista i es pensa que només fem dibuixets», es lamenta.
L’última il·lustració que apareix a El universo Tim Burton és l’autoretrat d’ella com una adolescent outsider, vestida de negre i asseguda a l’última fila de la classe, on perfectament podria haver compartit taula amb la Winona Ryder de finals dels vuitanta al film Bitelchús. Tim Burton és el pare de les ànimes incompreses, dels éssers peculiars que pateixen mirades de reüll i del monstre sensible que té millors sentiments que els qui diuen ser normals: «és el cap d’una legió de frikis a escala mundial, gràcies a Tim Burton i als seus personatges sabem que ser raret mola. Ens recorda la importància i la necessitat d’acceptar la diferència i respectar la pluralitat.»
