L’art de la pedra seca s’obre camí

L’exposició itinerant ‘Tota pedra fa paret’, ara a Sitges, recupera la memòria d’un tipus d’arquitectura tradicional
Tota pedra fa paret
Una de les fotografies de l'exposició.

Manel Haro / @manelhc


Documentar i explicar el nostre patrimoni és fonamental, especialment aquell que va desapareixent o bé aquell que sobreviu de manera tan discreta que és fàcil que passi desapercebut als nostres ulls. Un exemple d’això són les construccions fetes amb pedra seca que ens trobem sovint quan fem determinades rutes a peu o en bicicleta per Catalunya (encara que no són exclusives del nostre territori). La particularitat d’aquestes construccions és que es van aixecar col·locant pedra sobre pedra sense cap element d’unió entre si, com el fang, l’argamassa o el ciment. L’única ajuda eren les mateixes pedres i les funcions eren molt diverses.

Aquesta mena d’obres es feia servir com a amagatalls, forns, escales, albellons o barraques, entre altres. És un tipus d’arquitectura tradicional que es troba als entorns rurals i que es va crear sobretot per cobrir les necessitats de l’agricultura, la ramaderia i les comunicacions terrestres. Segons el tipus de construcció, com les barraques rodones, les cobertures eren falses cúpules cobertes de sorra i, fins i tot, de plantes les arrels de les quals evitaven l’erosió de la cobertura. Tot això fa que, una vegada abandonat el seu ús, aquestes construccions passin desapercebudes, perquè estan perfectament integrades en el seu entorn i perquè és possible que la vegetació les hagi tapat amb el temps.

 

 

Aquesta informació la trobem en l’exposició itinerant Tota pedra fa paret, que ha aterrat a Sitges i que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La mostra ha passat per Torrelles de Llobregat, Manresa, Cadaqués, Amposta i Olot, entre altres municipis. En el cas de Sitges, també hi ha col·laborat el Grup d’Estudis Sitgetans (GES), per tal d’ensenyar les particularitats de la vila i la comarca del Garraf. La vicepresidenta del GES, Beli Artigas, recorda que «la conservació de les construccions de pedra seca és fonamental tant a nivell patrimonial com de biodiversitat. Es tracta d’una tècnica constructiva ancestral que ens mostra una manera de viure i d’entendre la relació entre l’home i el seu entorn basada en el respecte i la reutilització dels materials naturals i autòctons, un kilòmetre zero de l’arquitectura que estaria bé recuperar en l’arquitectura actual.»

Afortunadament, hi ha associacions i grups de treball encarregats de recuperar i posar en valor aquesta arquitectura de pedra seca, com és el cas del grup sitgetà Drac Verd, que segons explica Artigas, «l’any 1998 va començar a catalogar i recuperar barraques i construccions de pedra seca, una feina ingent que anys més tard s’ha vist reconeguda amb la creació de la Wikipedra, el catàleg interactiu de la pedra seca.» Aquesta aplicació, que compta amb més de 450 col·laboradors, permet introduir, visualitzar i consultar informació sobre més de 29.000 construccions de pedra seca.

 

Tota pedra fa paret 3

 

L’exposició -que es pot visitar a Can Falç de Mar fins al 13 d’octubre- repassa també les tècniques de col·locació de les pedres, les diferències en les construccions segons la zona de Catalunya on han estat aixecades, les parts estructurals d’algunes d’aquestes obres (com les barraques), una mostra de diverses pedres (granit, pissarra, còdols, conglomerat, basalt, calcària i pedra sorrenca) i, fins i tot, una interessantíssima col·lecció de maquetes que ensenyen, no només petites construccions, com la barraca d’arcades successives o volta de canó, sinó també la manera com es col·locaven les pedres o quins estris feien servir per transportar-les, moure-les o elevar-les. Una petita exposició que ens ajuda a obrir els ulls vers el nostre patrimoni i la història dels nostres paisatges rurals.

Categories
ARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES