Eduardo Suárez Fernández-Miranda
Trama Editorial ha publicat en la seva col·lecció «Tipos móviles» el llibre La tribu Einaudi. Retrato de grupo, d’Ernesto Ferrero (Torí, 1938). Escriptor i editor, Ferrero va treballar a l’editorial Einaudi des de 1963, arribant a convertir-se en el director editorial de la casa italiana. La seva tasca va continuar fins a finals dels anys vuitanta. Va participar en les editorials Garzanti i Mondadori, i durant vint anys va dirigir el prestigiós Saló de el Llibre de Torí.
Com assenyala Manuel Rodríguez Rivero en la introducció del llibre, I mighiori anni della nostra vita (el seu títol en italià) «tracta de moltes coses alhora. És, en primer lloc i directament, un retrat d’un grup excepcional: el dels homes i dones que van contribuir a la creació (…) d’una de les grans editorials europees del segle XX. (…) Constitueix una crònica eficaç i prou experimentada “des de dins” de la desaparició d’un tipus d’edició que, avui dia, i llevat d’excepcions, sembla relegada als petits segells independents.»
Giulio Einaudi va fundar l’editorial el 1939, amb tot just 21 anys. Pocs anys després es va convertir en referent de l’edició, juntament amb l’altra gran editorial italiana, Feltrinelli. El catàleg d’Einaudi estava format per grans noms de la literatura italiana, com Cesare Pavese, Pier Paolo Pasolini o Italo Calvino, aquest últim important col·laborador de l’editorial, a més de prestigiosos escriptors estrangers. Va ser partícip, des del principi, del Prix Formentor, per a obres inèdites, idea sorgida de les privilegiades ments de Carlos Barral i Jaime Salinas.
Una de les característiques principals de l’editorial era la seva feina en grup, una col·lectivitat de persones que proposaven i discutien. Com recordava el propi Giulio Einaudi, «no he estat aquest tipus d’editor que tria el llibre que ha de ser publicat i el llança al mercat perquè li agrada o perquè pensa que es vendrà. Nosaltres vam provocar als lectors amb idees, amb debats literaris d’alt nivell.»
A Espanya l’influx de la tasca d’Einaudi es va veure reflectit en aquelles editorials espanyoles que van sorgir els anys seixanta. Així ho recorda l’editor Jaume Salinas en les seves memòries: «Einaudi, com a persona, imposa i va crear un equip que estava desenvolupant un dels millors catàlegs de l’edició europea. Al mateix temps assumia tot un seguit de responsabilitats de tipus polític, amb habilitat i amb intel·ligència. El que m’agradava era el seu equilibri entre una preocupació cultural i una preocupació política.» Salinas, un dels artífexs del llibre de butxaca a Espanya amb la seva col·lecció a Alianza Editorial, conservava com un tresor el telegrama que li va enviar Giulio Einaudi en ocasió del primer volum d’aquesta col·lecció: «Bene, benissimo primi volumi. Ottima qualita formale et promettente impostazione culturale. Ti abraccio. Giulio.»
A La tribu Einaudi Ernesto Ferrero crea una trama on retrata els principals col·laboradors de l’editorial, i als autors que van pertànyer al seu prestigiós catàleg. Apareix Giorgio Manganelli, a qui rememora intentant «colar alguns clàssics menors de la literatura antiga, com el de Divinatione, amb la mateixa complicitat, una mica tèrbola, del llibreter que t’ensenya d’amagat una obra mestra eròtica de segle XVIII. » D’Italo Calvino recorda una bonica anècdota: «Durant la primavera de 1984, Calvino està a Sevilla amb la seva dona, Chiquita, argentina de naixement. Jorge Luis Borges, cec des de fa temps, es troba reunit en un hotel de la ciutat amb uns amics. Els Calvino s’uneixen. Mentre Chiquita conversa amablement amb el seu compatriota, Italo, com sempre, es manté apartat. Tant és així que ella considera oportú avisar: “Borges, també està Italo …”. Recolzat en el seu bastó, Borges aixeca la barbeta i diu sense immutar: “L’he reconegut pel silenci”.»
La Tribu Einaudi és un retrat íntim i personal d’un grup d’intel·lectuals que, capitanejats per Giulio Einaudi, van crear una de les més il·lustres i rigoroses editorials literàries de la segona meitat de segle XX. Potser compartís Einaudi aquest concepte tan particular que tenia l’escriptor xilè Roberto Bolaño sobre la literatura: «Tenir el valor, sabent prèviament que seràs derrotat, i sortir a barallar: això és la literatura.»
