La força de viure

'Un cor senzill' és un relat de Flaubert on una minyona humil accepta amb naturalitat i fortalesa els cops de la vida
un cor senzill flaubert

Júlia Costa / @liujatasco


La nova edició, en català, d’Un cor senzill que ha publicat Rosa dels Vents amb traducció de Valèria Gaillard és, més enllà del seu contingut, una petita meravella, un llibre molt bonic, il·lustrat de forma moderna i evocadora a la vegada per Ana Juan. Recull el text d’un dels contes de Flaubert reunits per l’autor al recull Tres contes i, pel meu gust, és el més rellevant i interessant de tots tres. Els altres dos són La llegenda de Sant Joan, l’hospitalari i Herodies. Un cor senzill és l’únic que se situa en el moment en què es va escriure. L’escriptor els va redactar entre 1875 i 1877.

Segons es pot llegir en diferents referències, Flaubert es trobava en una època de desànim, a causa de circumstàncies personals i històriques i en una mena de crisi literària. Molts bons autors han quedat lligats a una obra cabdal, la més rellevant i difosa, i després no han pogut repetir l’excel·lència ni el ressò aconseguits. Això s’esdevé amb Madame Bovary i potser és a Un cor senzill, un relat força breu, on tornem a recuperar la grapa literària de l’escriptor.

És aquest un conte realista, parla de la vida quotidiana i les seves misèries, i enfoca el relat en la burgesia del moment, tot i que la seva protagonista pertanyi a la classe desafavorida, és una minyona gris i conformada amb la seva vida i el seu destí. Aquesta dona del cor senzill es troba perduda en un món hostil, s’ensopega amb gent que no la respecta, les seves il·lusions s’esberlen sempre en algun moment, passa sense deixar petja i, precisament, en aquest tarannà rau la seva grandesa literària.

 

Gustave Flaubert Un cor senzill

 

Flaubert va ambientar el conte a la seva Normandia, la mateixa de la Bovary. Escrivia de forma molt lenta i precisa, i això es reflecteix en la seva acurada prosa i en la descripció de detalls de tota mena. Personalment, de Madame Bovary he valorat sempre molt més la descripció de l’entorn i del context que no pas el nus argumental que ha potenciat el cinema. Expliquen que l’escriptor es va inspirar en una minyona de casa seva i que va triar el tema aconsellat per la seva amiga George Sand. I que per al personatge de la mestressa, Madame Aubain, també es va fixar en la seva pròpia mare.

Flaubert es va documentar de forma acurada, va anar en persona als llocs que descriu, encara que fossin lluny de casa seva, més lluny encara en aquella època de transports complexos i lents. Els exteriors, però, són menys importants que els interiors i sempre responen a la seva relació amb els personatges, uns personatges que no són exactament dolents però si egoistes, desagraïts, indiferents a l’afecte i devoció que, a la seva manera, la minyona els atorga amb la seva dedicació domèstica. Un personatge singular, una pinzellada exòtica en un conjunt tan provincià, és un lloro, animaló colonial, habitual fa anys en algunes llars benestants, com també ho eren, en algunes ocasions, els micos.

 

Gustave Flaubert

 

La narració ens descriu així mateix el que representava la religió aleshores, seguida per la protagonista amb allò que en deien, entre admiració i respecte, la fe del carboner. A Un cor senzill hi ha poca acció, o això sembla. El món de la història, de la política, s’esvaeix davant de l’existència anodina d’una gent que més que viure passa per la vida. La vida, però, per monòtona que sembli és sempre un gran i definitiu argument.

Hi ha fragments del llibre que ens poden fer somriure però el conte desvetlla tristor i malenconia davant de la injustícia acceptada, a nivell individual i col·lectiu, en un món on, com ara, malauradament, el que compta són els diners o la posició social. Flaubert, malgrat el seu èxit literari va ser, al capdavall, un home trist. O potser un home lúcid i realista.

Categories
LLIBRESRelats
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.