Cada vegada hi ha més veus que reclamen que la qüestió trans no és només una urgència que afecti una minoria, sinó que ens interpel·la a tota la societat. És per això que des de diversos col·lectius i associacions es lluita activament per donar visibilitat a la realitat trans, i això implica també facilitar que les persones d’aquesta minoria accedeixin a llocs de poder, que tinguin les mateixes oportunitats laborals que tothom, que puguin participar de totes les esferes de la nostra societat, que els menors trans puguin mostrar-se a les escoles d’acord amb la identitat que senten seva i que el sistema sanitari no els consideri només des del punt de vista de la patologia.
Una d’aquestes veus és la de l’activista Shon Faye (Bristol, 1988), qui aquests dies ha presentat el seu llibre Trans: Un alegato por un mundo más justo y más libre (Blackie Books) al Centre LGTBI de Barcelona amb el sociòleg Miquel Missé. Faye va denunciar que les persones trans encara pateixen discriminació a l’hora d’accedir al mercat laboral i als serveis de salut: «les persones trans tenim feines pitjor pagades i en molts casos s’acaba en la indústria sexual, un sector on la comunitat trans està sobrerepresentada, l’exemple és que quan vaig arribar a Londres la majoria de trans que vaig conèixer havien passat per aquest tipus de feines.»
Shon Faye, al centre, amb Miquel Missé i la intèrpret.
Per a Faye és important posar el focus en aquesta qüestió, «no per empoderar la indústria sexual, sinó perquè no se’n parla, la comunitat trans lluita per guanyar-se el respecte de la societat i en aquesta lluita el sexe fa nosa, i no hauria de ser així perquè cal protegir també les persones que s’hi dediquen.» Respecte a l’accés al sistema sanitari, Faye va explicar que «a Anglaterra, des del moment que et veus amb el metge de capçalera per iniciar la transició de gènere fins que et donen cita amb l’especialista poden passar cinc anys, i això és degut al fet que el nostre sistema no estava preparat perquè tantes persones sortissin de l’armari.» A més, l’activista va lamentar que «el sistema sanitari continua tractant la comunitat trans des del punt de vista de la patologia, ens fan parlar amb un psiquiatra sobre quines fantasies sexuals teníem als dotze anys i no ens faciliten hormones des del principi, la qual cosa fa que moltes persones les busquin per Internet, amb el risc per a la salut que això comporta.»
Faye va reclamar també que es parli de la qüestió trans des d’un punt de vista estructural i sistèmic, no des d’aspectes que despisten la societat: «no té sentit perdre el temps en si una persona neix trans o ho esdevé amb el temps, perquè això no canvia les necessitats que tenim i sobre les quals hem d’actuar.» Al seu llibre Faye exposa que sovint els mitjans de comunicació, especialment els conservadors, despisten amb temes que no són rellevants, com el debat sobre si un trans pot participar o no en determinades proves esportives: «al Regne Unit, durant el Brexit els trans vam estar a la diana dels mitjans de comunicació de Rupert Murdoch, proper al govern de Boris Johnson, per fer que la gent desviés la seva atenció.» Per a Faye, «el de Johnson és un dels governs més reaccionaris en matèria de drets socials que hem tingut.»
Faye ho té clar: «els trans no som un error del sistema, el sistema és l’error», per aquesta raó troba important que diversos col·lectius lluitin plegats per defensar els seus drets. Missé va qualificar el llibre de Faye com «una discussió de política trans escrit amb una mirada anticapitalista, antiracista i feminista» i va animar a «sortir del bucle de Twitter» per defensar les pròpies llibertats.
