Llarga vida a ‘La Regenta’

Alba Editorial publica el clàssic de Leopoldo Alas Clarín en una edició presentada i anotada per Ignacio Echevarría
la regenta alba editorial
Detall de la portada de l'edició d'Alba Editorial.

Eduardo Suárez Fernández-Miranda


Leopoldo Alas (1852-1901) va utilitzar per primera vegada el seu pseudònim «Clarín» el 1875, any en què comença la seva tasca periodística. La seva intel·ligent ploma s’ocupa de temes polítics i literaris. Per a ell tots dos àmbits estan units: la literatura és «part d’una activitat civil general i que cal enfocar-la des d’una perspectiva que englobi les instàncies socials dominants.» Va escriure sempre en diaris, excepte les seves dues úniques novel·les: La Regenta i Su único hijo.

Alba Editorial ha publicat, en una cuidada edició presentada i anotada per Ignacio Echevarría, una de les grans novel·les del segle XIX. La Regenta, comparada pel tema amb Madame Bovary, narra les aventures amoroses d’Ana Orozco, una ànima romàntica que, dins de l’ambient tancat i mediocre en què habita, tractarà de trobar l’amor, la plenitud i l’entusiasme. L’escriptor asturià fa una anàlisi exhaustiva d’una dona assetjada per un aventurer sense escrúpols i un clergue demoníac.

Però no és l’heroïna clariniana l’única protagonista d’aquesta novel·la extraordinària. Com a personatge principal trobem la ciutat de Vetusta. En els primers paràgrafs ja ens parla Clarín d’ella: «La molt noble i lleial ciutat (…) descansava sentint entre somnis el monòton i familiar brunzit de la campana del cor, que retrunyia allà dalt de l’esvelta torre a la santa basílica.» Va voler donar, així, rellevància a Vetusta, convertint-la en el centre de la història política, social i cultural de l’Espanya de la Restauració. Després de la seva publicació, Oviedo –la Vetusta de Clarín- va patir una gran commoció. La seva visió d’aquest món provincià, corrupte i clerical va provocar que el bisbe de la ciutat en prohibís la seva lectura.

 

Leopoldo Alas Clarin

Leopoldo Alas Clarin.

 

La Regenta es va publicar en dos volums, els anys 1884 i 1885, gràcies a l’afany de Josep Yxart, director, per aquell temps, de la col·lecció «Artes y Letras», de l’Editorial Cortezo y Cía. Com recorda Clarín: «Ell va ser qui per caritat, per simpatia es va prendre la feina de corregir les proves de la meva novel·la. (…) Després, quan el primer volum de la meva novel·la va sortir a la llum, la primera carta de felicitació i de crítica benèvola va ser de Josep Yxart, que generós, noble, entusiasta, omplia plecs i plecs d’observacions que em sabien a glòria.»

Un Leopoldo Alas agraït, dedicava aquestes paraules a la ciutat que va publicar la seva obra: «Barcelona, ​​que no sembla Espanya, floreix en lletres i quan les ajuda, seriosa i treballadora, legítimament enamorada de si mateixa, per animar-se amb aquest amor propi, tan fecund quan és de tot un poble, a noves empreses, a més esforços, a més rica i variada vida.»

Avui dia, La Regenta és contemplada com un gran clàssic del segle XIX. Tot i això, després de la mort del Clarín, una desatenció gairebé absoluta es va imposar sobre la seva figura i la seva obra. La novel·la no es va tornar a publicar a Espanya fins al 1963. Com recorda Juan Goytisolo, que aquell any va llegir el llibre, «tot escriptor que desafia els estereotips que individualitzen el seu país corre aquest risc de marginalitat.» Les traduccions a l’anglès, francès o alemany només es van publicar a partir dels anys setanta.

Alba Editorial recupera a la seva col·lecció Clásica Maior, l’obra d’un autor la veritable actualitat del qual es troba en l’«endinsament que les seves novel·les i relats duen a terme en l’espectacle de l’ànima humana, (…) usant per a tal cosa un ric ventall de correlats –la música o l’art- que eixamplen el realisme decimonònic on van néixer a uns horitzons estètics eterns», com recorda el professor Adolfo Sotelo.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.