Històries de vampirs

Jacobo Siruela publica una antologia de textos breus de vampirs d’autors com Baudelaire, Poe, Hoffmann o Stoker
vampiros

Eduardo Suárez Fernández-Miranda


La figura literària del vampir, en les diferents accepcions, sempre ha causat una enorme fascinació. Va ser a principis del segle XIX quan té lloc l’acte fundacional d’aquest ésser terrible i seductor. La història és coneguda: Percy Shelley, Lord Byron, Mary Shelley i John Polidori estaven reunits a la Vila Diodati, a Cologny, a la vora del llac Leman. És l’any 1816 i, en una d’aquelles nits tranquils d’estiu, Lord Byron proposa, com a joc de saló, que cadascú participi en la redacció d’unes ghost stories. Són aquestes circumstàncies les que porten John Polidori a escriure The Vampire. A Tale.

Inspirat en els textos del folklore de segles anteriors, però adjudicant-li les característiques pròpies de Lord Byron, va crear un personatge aristocràtic, diabòlic i modern. A finals del segle XIX Bram Stoker fixarà les característiques pròpies del vampir al seu mític personatge: el comte Dràcula. Un altre comte, no tan sinistre, Jacobo Siruela, ha reunit al llibre titulat senzillament Vampiros, una selecció de textos de vampirs que s’han escrit des de principis del segle XIX fins a gairebé finals del segle XX. La seva lectura segueix fascinant, per molt de temps que passi. Aquesta fonamental antologia de contes va ser publicada per primera vegada el 1992, a l’editorial Siruela.

 

Bram Stoker

Bram Stoker.

 

L’any 2010 Jacobo Siruela va recuperar aquest títol per, per aquell temps, el seu nou projecte editorial: Atalanta. Actualment el llibre ja arriba a la tercera edició i inclou, respecte a l’edició de Siruela, tres contes nous que pertanyen a escriptors del segle XX. August Derleth, Richard Matheson i Robert Aickman, un dels escriptors anglesos més grans de contes sobrenaturals, aporten la seva qualitat literària amb tres relats de gran força sensorial.

Vampiros inclou, a més, una sèrie de narracions on la dona n’és la protagonista. Són uns personatges amb un fort poder de seducció. Carmilla, de l’escriptor irlandes Joseph Sheridan Le Fanu, reuneix «totes les seduccions, els vicis i voluptuositats de la dona, encara que estretament unides a la presència inequívoca de la mort», com recorda Jacobo Siruela al seu aclaridor pròleg. Les paraules que dirigeix Carmilla a la seva amant, en són evidència: «visc a la teva càlida vida i tu moriràs dolçament a la meva. No ho puc evitar. Així com jo m’apropo a tu, alhora, tu t’acostaràs a altres, i coneixeràs l’èxtasi d’aquesta crueltat, que és una forma d’amor.» D’Edgar Allan Poe se n’inclou el relat Berenice, arquetip de la bella difunta. I de Théophile Gautier, La muerta enamorada i la seva «obscena i deliciosa cortesana Clarimonda.»

Vampiros es completa amb les obras No despertéis a los muertos, de John Ludwig Tieck; Vampirismo, E.T.A. Hoffmann; La familia del vurdalak, d’Alexéi Tolstói; Varney, el vampiro, de James Malcolm Rymer; Las metamorfosis del vampiro, de Charles Baudelaire; El invitado de Drácula, de Bram Stoker; El beso de Judas, de X.L.; El conde Magnus, de M.R. James; El almohadón de pluma, d’Horacio Quiroga; Porque la sangre es vida, de Francis Marion Crawford, i La habitación de la torre, d’Edward Frederick Benson. Como diu Guillermo Cabrera Infante: «totes les històries de vampirs que vostè voldria llegir si no tingués por a la sang.»

Categories
LLIBRESRelatsTerror
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.