Els científics de Banville

Alfaguara publica en un volum les novel·les que l'autor irlandès va dedicar a Copèrnic, Kepler, Newton i Mefisto
tetralogia científica john banville

Eduardo Suárez Fernández-Miranda


L’editorial Alfaguara ha reunit, en un sol volum, quatre novel·les de l’escriptor irlandès John Banville (Wexford, 1945) que eren exhaurides fins ara. Banville, de qui el crític George Steiner va dir que és «l’escriptor en llengua anglesa més intel·ligent, l’estilista més elegant», va publicar, entre el 1976 i el 1986, una sèrie de textos on els científics s’erigeixen en protagonistes. Copérnico, Kepler, La carta de Newton i Mefisto, formen aquest quartet de personatges. Banville dona protagonisme a uns homes que van posar el dubte la manera com s’interpretava el món.

A Copérnico, es reprodueix amb gran veracitat el dilema al qual s’enfronta el gran científic davant la magnitud del seu descobriment: La seva consciència es debat entre la seva concepció de l’Univers situat al voltant del Sol, i el seu temor a les represàlies de l’església. Hem de tenir en compte el desafiament que suposava, en aquella època, enfrontar-se a aquest concepte establert del cosmos com una cosa tancada i jerarquitzada. John Banville aconsegueix acostar-nos a aquesta figura de manera intel·ligent i vigorosa.

 

 

Amb un estil similar, l’escriptor irlandès s’enfronta amb la figura de Johannes Kepler, un dels personatges més influents de la història. Banville és capaç d’apropar-nos tant als pensaments més íntims com a l’evolució de les seves teories científiques. Kepler ens mostra, a més, un personatge dins del seu àmbit familiar i quotidià, recorrent de vegades a l’ús del gènere epistolar, fet que en fa més atractiva la lectura.

La carta de Newton potser és la novel·la on el component científic té menys importància. Un historiador es trasllada al camp per intentar acabar una biografia sobre Newton. Allà entrarà en contacte amb els seus veïns i arrendataris de casa seva, implicant-se a les seves vides, i oblidant la seva feina. És una història d’amor, a més de la crònica del bloqueig a què s’enfronten, de vegades, els escriptors.

Mefisto, escrita el 1986, és «la més inconcreta de les seves novel·les, entrecreuada de goticismes i angeologies, amb broma psicològica abundant i sensacions flotants», en paraules de l’escriptor mallorquí, Valentí Puig. John Banville mateix reconeix que l’escriptura d’aquesta novel·la va suposar un canvi en la seva forma de plantejar el seu treball: Kepler va ser plantejat «minuciosament, però ara apel·lo més a l’instint. Crec que Mefisto va marcar el canvi; aquí vaig començar a deixar que passessin coses que desconeixia.» Recentment Alfaguara ha publicat també Trilogía de Freddie Montgomery de l’autor irlandès.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES