Prescindir de tot i continuar

La protagonista de ‘Mamut’, d’Eva Baltasar, és una dona que vol ser mare, que se sent atrapada a la ciutat i decideix marxar a un mas aïllat al Pirineu

Víctor Bargiela / @VictorBargiela


Mamut és la tercera novel·la d’Eva Baltasar (Barcelona, 1978). Culmina el tríptic que va començar amb Permagel (2018) i va seguir amb Boulder (2020) a Club Editor després de ser traduïda a una desena de llengües i haver estat guardonada amb múltiples premis, com el premi Llibreter 2018 o el premi Òmnium 2020 a la Millor Novel·la de l’Any. Baltasar també ha publicat més de deu poemaris, l’últim, Nus Schiele, a Club Editor.

Mamut (publicada també en castellà a Literatura Random House) comença amb una sociòloga recent graduada que es veu atrapada a Barcelona en el seu vint-i-quatrè aniversari. Quan ja no pot mes, marxa lluny. Es desterra a un mas aïllat al Pirineu on tractarà de viure prescindint de tot el que pugui. Lluny de la civilització, hi trobarà la solitud des d’una constància treballadora impassible, dia a dia picant pedra, no només metafòricament.

La protagonista viu aquesta solitud amb gratitud. S’envolta únicament del que necessita, del menjar just, de la llenya, del gasoil. Ens condueix per camins que ens poden resultar incòmodes, però que, a la vegada, són lleugerament agradables: ens ajuda a descobrir-nos com a persones fràgils però robustes, capaces de sobreviure sense ajuda de ningú però a la vegada vulnerables. Un pastor que viu a tres quilòmetres ajuda i guia la jove en la seva fugida de la gran ciutat, des d’una amabilitat ruda i d’un afecte silenciós.

 

Eva Baltasar

 

De la urbanitat de Reykjavík i dels paisatges detallats de la costa xilena que trobàvem a Boulder, saltem a un entorn força més hostil descrit des de la duresa i sense tanta precisió. Trobem descripcions més extenses dels interiors més que no pas de l’entorn natural que els envolta. Els interiors adquireixen una importància cabdal en la narració: és el refugi on s’habita.

El tríptic de Baltasar toca múltiples temes d’importància social. Entre ells, sembla que la maternitat tindria un pes rellevant i es tracta des de punts de vista diametralment oposats. A Mamut, a diferència de les novel·les anteriors, la protagonista té una gran ànsia de quedar-se embarassada, d’esdevenir una mare soltera des de la primera pàgina. La protagonista se sent fèrtil i vol respectar els senyals del seu cos fins a les últimes conseqüències.

Després de la revolució literària que va ser Permagel, l’escriptora té amb cada nova novel·la el complicat repte de superar-se per tornar a sorprendre els lectors. Amb Mamut, ho ha aconseguit. La novel·la comença amb una força que l’escriptora sap mantenir fins al final de la novel·la, escollint cadascuna de les paraules amb cura i precisió. Baltasar modula el llenguatge de forma poètica per crear unes imatges potentíssimes amb una bellesa increïble. A Mamut, s’hi suma la duresa de la narració, una duresa austera i, al mateix temps, encantadora.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES